Living Lab a CIMNE-CERCA

Dimarts vaig assistir a una comissió executiva a CIMNE, al Campus Nord de la UPC. Mentre hi arribava caminant vaig veure que damunt de l’edifici FLUMEN de CIMNE / UPC hi havia una mena de carpa blanca. Afinant la vista amb detall vaig veure que es tractava d’una de les estructures inflables que són producte de la tecnologia de CIMNE.

CIMNE en els darrers anys ha desenvolupat una línia de recerca per produir estructures inflables d’alta resistència, de fàcil muntatge i transport. La seva aplicació és diversa (ponts, carpes, envans, hangars…). Addicionalment ha anat més enllà i ha creat també les empreses spin-off, com BuildAir i altres, que estan fent possible comercialitzar aquesta tecnologia en diversos sectors. Em va plaure molt veure que CIMNE creu en la seva tecnologia i la utilitza per equipar el seu nou edifici.

Darrera d’aquesta seqüència d’accions de recerca i innovació hi ha molt esforç, idees, patiment… però tot va en la direcció de generar un impacte important. Treballant així, les tecnologies disruptives catalanes (el que anomenem Catalan Technology) ben aviat formaran part de les nostres cases, jardins, vehicles, etc.

El cas de CIMNE, és però, especial. És un Living Lab (paradigma de la nova tecnologia) just al costat de la caserna del Bruc (paradigma de…). El contrast està garantit. Us convido a passar-hi per davant i visitar-ho. Deixeu-vos sorprendre.

Posicionament de CERCA sobre l’European Innovation Council

Molt recentment el Comissari Carlos Moedas de la Comissió Europea ha llençat la idea de crear un European Innovation Council. Vist l’èxit de l’European Research Council (ERC) i la bona acollida i impacte que ha tingut entre la comunitat científica i més enllà, ara la Comissió vol optimitzar el suport a la innovació perquè Europa pugui tenir més “Unicorns” (empreses tecnològiques que aconsegueixen fites econòmiques molt rellevants). Per fer-ho, ha fet una crida oberta perquè les diferents institucions enviïn els seus comentaris.

A CERCA properament tindrà lloc una trobada amb els diferents centres per debatre aquest punt. La posició de partida de la Institució CERCA és que cal aconseguir una posició capdavantera en l’obtenció d’ajuts de l’EIC tal com va succeir amb l’ERC. Això pot suposar un gran salt en el finançament dels centres que s’orienten a KTT.

Pel que fa a continguts específics sobre què hauria de ser un ajut de l’EIC, CERCA en el seu posicionament inicial estableix que l’EIC hauria de ser diferent dels ajuts de l’ERC, FET, KIC, etc. Pensem que haurien de ser ajuts a institucions que generen coneixement disruptiu, i no orientats a persones individuals. I el target de l’ajut hauria de ser projectes de Prova de Concepte i Prototipatge, el finançament de les patents, les aportacions institucionals d’equity a les Spin-offs que fa la institució, la compra o finançament dels serveis d’incubació de les spin-offs, estructuració d’un portfolio de tecnologies, etc.

L’abast mínim de les accions de KTT finançades hauria de ser superior al nacional de l’estat membre on radica la institució sol·licitant i com a mínim hauria de ser la UE. Les institucions perceptores haurien de tenir un màxim de 1-2 milions d’Euros anuals per pujar el nivell i efectivitat de les seves activitats de KTT, per fer front a les oportunitats sense limitacions inicials que frenen l’èxit de l’aprofitament dels resultats.

Esperem un bon debat i que aquesta iniciativa, en la forma que sigui, pugui ser ben aprofitada pel nostre sistema de centres.

Premis PIONER: granet de sorra…

Fa ja algunes dècades el nostre país va encetar una singladura científica. Partia quasi de zero. La Dictadura havia aniquilat qualsevol inquietud científica i calia reconstruir. En aquell moment, entre moltes d’altres coses, la Generalitat, i concretament la CIRIT, va llançar la convocatòria dels Premis CIRIT per a potenciar l’esperit científic dels joves de secundària.  Allò va anar molt bé, i gràcies a aquell estímul, modest però constant i efectiu, avui grans investigadors catalans són en certa manera hereus directa o indirectament d’aquella acció.

Ara a 2014, som davant d’un nou repte. Volem un país on el coneixement impregni el sistema productiu, que generi llocs de treball, que millori les polítiques públiques… Tenim el coneixement i som capaços de crear-lo amb alt5s estàndards de qualitat. Ara ens calen els estímuls per treballar amb el coneixement i fer-ne propostes d’aplicació amb les que els ciutadans puguin millorar el seu dia a dia.

En aquest context, CERCA llança el Premis PIONER per distingir i sobretot estimular a aquells joves investigadors dels centres CERCA que ja pensen més enllà, en com la seva recerca impactarà i produirà canvis positius al nostre entorn. És només un gra de sorra, però que ben orientat pot donar els seus fruits. D’altra banda els Premis PIONER són també una experiència de gestió de la recerca nova. Aquesta convocatòria feta per un organisme públic, es nodreix amb fons privats. També en aquest sentit és un gra de sorra que cal considerar i veure si pot acabar en platja.

20140919_premisPioner

Segona trobada de la secció KTT de CERCA

Avui (10 de setembre) hem reunit novament la secció de KTT dels centres CERCA. Amb una densa ordre del dia s’han presentat i discutit temes diversos, com els productes de Thomson Reuters de suport a la Innovació (Cortellis, Thomson Innovation, …), l’actualització de les tecnologies CERCA (Catalan Technology), la presentació del que serà el programa “Indústria del Coneixement”, propostes de formació en KTT per a centres, un resum dels resultats de l’avaluació CERCA pel que fa a KTT, una estructura comuna de KTT per a centres CERCA (GINJOL), i els premis PIONER.

La reunió ha acabat amb una xerrada en format obert del professor Ilan Chet, secretari general adjunt per Universitats i Recerca de la Unió per la Mediterrània. Crec que ens ha refermat l’opinió que en KTT a Catalunya tenim molt potencial però hem de pedalar i començar a fer coses que estiguin al nostre abast i en la bona direcció.

M’agradaria destacar el bon ambient de la reunió, i les discussions que hem tingut que crec que contribueixen a organitzar-nos millor per a un tema tant important com aquest per a Catalunya. Ens queda la sensació que fent algunes accions col·laboratives podem augmentar significativament el nivell de la nostra KTT i iniciar els ingressos per royalties, llicències, etc.

El Prof. Ilan Chet en un moment de la conferència.

El Prof. Ilan Chet en un moment de la conferència.

Resultats de la Recerca en Salut

Ahir va tenir lloc la presentació de la Central de Resultats de Recerca per a 2012 per als centres vinculats a l’àmbit de salut. L’abast són tots els centres CERCA de l’àmbit biomèdic més l’IDIAP Jordi Gol d’Atenció primària. No sé perquè alguns com la Fundació Parc Taulí no hi apareixen. En les presentacions semblava que es feia diferència entre les paraules Centre i Institut referint-se a les institucions de recerca. Des del punt de vista CERCA les considerem absolutament equivalents.

Les dades mostren la producció científica, una part de la transferència de coneixement, l’estructura de personal, etc. Cal dir però, que algunes dades condueixen a la confusió com per exemple quan es parla dels diners que aporten els patrons a cada centre o institut, sense tenir en compte l’aportació que es fa en espècies, per exemple, amb investigadors adscrits, etc. Això fa que elaborar indicadors amb denominadors a partir d’aquestes dades pugui ser una mica relliscós. Però la jornada va ser positiva perquè es va posar de manifest la necessitat de disposar de determinades dades del sistema, i fer-ho continuadament amb més rigor i qualitat.

Curiosament la conferència convidada del Dr. Permanyer, segons el meu parer, va ser feta en clau de mostrar un dur qüestionament de la utilitat de la recerca mèdica, manifestant la seva baixa eficàcia, l’escassa transferència a la millora assistencial, etc. La realitat de Catalunya és que a principis de segle XX l’esperança de vida era propera als 40 anys, i a principis del segle XXI era prop dels 80. Alguna cosa es deu haver fet bé perquè les persones visquem el doble, no? I potser la recerca hi té quelcom a veure a millorar la salut de les persones també. Bé, està clar que cal seguir avançant i hem d’aprendre a mesurar millor com la recerca fa un impacte de salut a la població.

La meva proposta per a la Central de Resultats és que també cal introduir algun indicador sobre complexitat en la gestió de les institucions, resistència burocràtica a què les coses passin, etc. La recerca de les nostres institucions té molt a veure també amb aquests conceptes.

Per cert, hi vaig trobar a faltar la representació de la recerca que es fa a les facultats de Medicina, fora de l’àmbit dels centres. Potser en properes edicions també es pot tenir en compte.

CERCA crea la Secció de KTT

Dimecres va tenir lloc la reunió fundacional dels centres CERCA. Hi van assistir representants de l’IDIBELL, CRM, CTFC, IRB Lleida, CRG, CED, CREAF, IRB, IMIM, CIMNE, IDIBAPS, VHIR, CREAL, ICIQ, ICN2, CRAG, CRESA, CVC, CMRB i CTTC. La transferència de tecnologia i coneixement és una realitat per alguns centres i un repte encara per a molts altres. Per tant poder posar en comú alguns temes principals aporta valor afegit a la dinàmica ja iniciada.

Es van prendre acords per actualitzar el document de Catalan Technology (deal flow o cartera tecnològica de CERCA), per organitzar una trobada amb alguns inversors de Venture Capital (VC), iniciar un cicle de xerrades de KTT començant pel Prof. Ilan Khet de la Unió per a la Mediterrània, per fer formació conjunta en emprenedoria i transferència, interlocutar activament amb ACCIO i altres institucions de KTT, entre d’altres.

És important destacar que aquesta iniciativa és resultat de les conclusions assolides pels centres CERCA que van participar al viatge institucional que es va fer a Israel el novembre de 2013.

La transferència de coneixement i tecnologia a nivell europeu: Projecte FINKT

Divendres passat vaig assistir a la reunió de seguiment del projecte FINKT (Financing Knowledge Transfer in Europe) a la Universitat de Bolonya.

Aquest projecte està finançat principalment pel Banc Europeu d’Inversions. A la reunió hi van assistir experts de l’Imperial College de Londres, de l’ERC, Indiana University, Aalto Centre for Entrepreneurship, Wellcome Trust, GSK, SATT, University College of London, University of Nordland, Max Planck Institute for Innovation and Competition, etc.

Entre els eixos de discussió hi havia, bàsicament, les barreres per a les activitats de KTT en base a un estudi de les oficines de transferència (TTOs) i a un altre, sobre 23.000 patents europees, els vincles entre indústria i acadèmia i les eines de finançament per a la KTT, els fons per patents i els mercats tecnològics.

De la discussió, algunes dades o conclusions destacades:

  1. Els contractes amb empreses són la font principal d’ingrés de KTT de les universitats europees.
  2. Els fons per patents (Patent Funds) són encara un instrument molt desconegut. Aviat se’n publicarà una llista a nivell europeu.
  3. “Interviews with TTO managers highlight the importance of proof-of-concept funding to foster technology transfer”.
  4. Importància de formar recursos humans qualificats per a treballar a TTOs i amb els inversors tecnològics.
  5. Espanya és el “farolillo rojo” de la KTT europea. Veieu la taula de patents i spin-offs a sota.
  6. Cal redissenyar les TTOs i la formació per donar suport a les start-ups dels estudiants/doctorands emprenedors.
  7. Alta correspondència entre excel·lència de la recerca i efectivitat de la KTT (condició necessària però no suficient).
  8. Wellcome Trust és una font de finançament a considerar per a idees originals que requereixen finançament per a la comercialització.

En aquest enllaç hi ha disponibles les diferents presentacions que es van poder discutir.

CERCA i el model d’innovació de Catalunya

Des de fa anys els centres CERCA són actius no només executant recerca sinó també transferint coneixements a la societat catalana i això inclou contribuir a la creació d’empreses i a la innovació de l’empresa catalana, entre d’altres actors del sistema, és clar. De fet, aquesta darrera part, en alguns centres, s’ha fet amb una certa intensitat i qualitat, cosa que ha permès liderar i, com a detall rellevant, tenir uns quants ajuts Proof of Concept (PoC) de l’European Research Council (ERC).

Aquesta dinàmica ha contribuït a la generació del que anomenem “Catalan Technology” en els nostres documents de treball, que són tecnologies noves en part provinents dels CERCA, com ara Low cost eye tracker technology for human-computer interaction; High rate and compact quantum random number generator; Development, validation and transfer to market of a prototype of air-bridge for surface transport vehicle; Development of a Raman Spectrofotometer Camera for molecular imaging of the retina in patients with retina and brain diseases; Use of peptide shuttles for the delivery of monoclonal antibodies across the blood-brain barrier in brain tumours; Therapeutic Applications of Light-Regulated Drug; etc.  I també s’han creat empreses spin-offs com CSOL, ProCareLight, Qgenomics, Inbiomotion, BuildAir, Innovex, etc.

Malgrat això, el sistema d’innovació de Catalunya no és encara madur. Hi manquen ajuts per a Proof of concept, calen més i més variats Venture Capitals catalans que recolzin les millors tecnologies que surten dels CERCA, de les universitats, dels centres tecnològics, etc. I també ens calen més estructures professionalitzades que gestionin hàbilment la propietat intel·lectual de les tecnologies i productes de les nostres institucions generadores de coneixement, que aconsegueixin un flux important de royalties per als nostres investigadors i institucions. Un clar exemple d’un entorn més madur és Israel, on tots aquests elements ja treballen agermanadament.