The importance of being “CERCA”

Em permeto fer un remake d’un títol d’Oscar Wilde per introduir les idees d’avui. El model català de centres de recerca, CERCA, porta aproximadament 10 anys de funcionament. En aquest temps la funció principal ha estat començar a córrer, i en alguns casos veritablement això s’ha fet molt bé.

Queda pendent de teixir tot el conjunt d’enllaços febles que fan que la suma de diversos centres constitueixi la comunitat CERCA. En un any, però, s’han assolit algunes fites. Al setembre de 2011 la Institució CERCA va llançar la convocatòria de transferència de coneixement anomenada PROVA’T. Allà es va definir per primer cop l’univers de centres CERCA amb una llista tancada annexa a la convocatòria. Uns mesos després, la llei de mesures fiscals i financeres 2011, dedicava alguns articles a definir el sistema de centres CERCA amb coses tant rellevants com l’avaluació associada als centres d’excel·lència. Era el primer cop que una llei entrava a parlar dels centres de recerca catalans i del seu model.

Però resta encara molt recorregut. El model s’ha d’anar autoregulant i optimitzant els recursos que el fan funcionar. Una primera idea a considerar és que no tots els centres CERCA —més de 40— són iguals. Ni per temàtica. Ni per direcció. Ni per moltes altres coses.

Un segon concepte és el sentiment de pertinença al col·lectiu CERCA. No tots els centres ho entenen igual. N’hi ha que ni en els convenis que signen diuen que són un centre CERCA. Però si no ho fossin, no rebrien els fons públics que obtenen per poder treballar.

Tot plegat és un procés amb algunes estacions on cal anar se aturant. Una d’elles és el debat sobre que ha de ser comú i compartit i que ha de ser únicament potestat del centre. Cap llei, cap text, defineix encara moltes d’aquestes coses.

Tampoc cal copiar res necessàriament. Potser el model català pot tenir identitat pròpia. Caldrà estar pendent de les aturades a les properes estacions i veure realment si ser CERCA és prou atractiu i important. Tot sembla indicar que sí. En parlarem properament.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *