CERCA, punt de trobada

20200506_blog_SenyalGencatEnguany, enmig del tsunami del COVID-19, ha tingut lloc un fet rellevant pel sistema CERCA: l’aprovació d’uns nous estatuts de la Institució CERCA. El canvi d’estatuts de la Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (I-CERCA), adscrita a la Generalitat de Catalunya, suposa la incorporació dels departaments de Territori, i de Polítiques Digitals al Patronat, on ja hi havia els departaments d’Empresa i Coneixement, Economia, Salut i Agricultura. Per tant el nou Patronat de la I-CERCA constitueix avui per avui el principal òrgan de govern o estructura on s’apleguen una majoria de departaments de la Generalitat, fins a 6, per discutir diferents aspectes de recerca, en relació als centres CERCA.

Els nous departaments incorporats al Patronat ja eren presents en els òrgans de govern de diferents centres de recerca com ara CREAF, CIMNE, CTFC, ISGLOBAL en el cas del Departament de Territori, i i2CAT, CTTC i CVC en el cas de Polítiques Digitals, fent aportacions econòmiques en total de prop de 6 milions d’€. Aquests centres fan contribucions de coneixement i tecnologia importants per sustentar l’acció de govern dels dos departaments, entre d’altres. Aspectes com modelització i prevenció de riscos d’infraestructures i construccions, incendis, gestió de parcs naturals, logística i transport, gestió de boscos, bioeconomia, canvi climàtic, salut ambiental, telefonia 5G, ciberseguretat, fabricació i internet, blockchain, visió artificial i industrial, intel·ligència artificial, etc.

Els nous estatuts faciliten una relació encara més estreta entre la I-CERCA i els nous patrons incorporats, permetent tenir en compte els diferents àmbits de govern en la recerca dels Centres CERCA, i desenvolupant accions específiques, si escau. No existeix avui per avui, cap altre lloc de trobada de tants departaments de la Generalitat per parlar amb un cert detall de recerca. I això s’ha de posar en valor. Aquest fet enforteix el sistema CERCA i trena l’aprofitament de l’impacte de la recerca cap a l’acció de govern de la Generalitat, per tant és un pas important en la bona direcció.

Cal recordar que els Centres CERCA en conjunt constitueixen el setè actor europeu en matèria de recerca¹, amb un pressupost anual de prop de 500 milions d’€, dels quals la Generalitat n’aporta una quarta part. En el vessant tecnològic, el sistema CERCA ha creat 120 empreses de base tecnològica, la majoria de les quals funcionant a dia d’avui.

El suport i la generositat dels departaments de la Generalitat és imprescindible perquè CERCA pugui impulsar projectes de recerca assolint resultats i impactes de molt alt nivell.


1. H2020 Net EU Contribution

20200506_Blog_netEUcontr

Sant Jordi confinat

Sant Jordi 2020Vagi per endavant la felicitació a tots els Jordis i Jordines.

El Sant Jordi del 2020 serà recordat durant dècades. Segur que tots tindrem històries de confinament per relatar. També és cert però que la incertesa que tenim ara sobre els propers mesos pesa molt sobre la situació i percepció de tots nosaltres. S’albiren finançaments retallats al sector públic i contenció al privat. Això ens pot portar a escenaris de dificultat afegida en el finançament dels centres CERCA.

Però potser aquest Sant Jordi sigui una inflexió que ens permeti tornar a la càrrega cap al des-confinament per normalitzar la nostra activitat. Sant Jordi ha estat sempre un dia de joia.. i també d’esperança. Qui no ha llançat desitjos a l’aire un 23 d’abril. Doncs enguany, més que mai, fem que Sant Jordi abati la bèstia, sigui un virus o sigui la por, i reconstruïm a partir d’aquí. Ens cal ser creatius, vius i intel·ligents per seguir portant els centres CERCA a la Champions League de la recerca mundial. Si això ho fem bé, no tindrem barreres que ens aturin. I de fer això,… ja en sabem perquè s’ha fet abans.

Doncs senzillament desitjar-vos un gran Sant Jordi (confinat) i que aquest sigui un catalitzador per la tasca de recomposició que ara ens tocarà fer.

Roses i llibres, ni que siguin digitals!

Les coses clares: la recerca sobre COVID-19 del “Gobierno español”

Coronavirus COVID-19Quan va esclatar la crisi sanitària del COVID-19 a l’estat espanyol, la maquinària ministerial va determinar salomònicament que l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) rebria 25,2 milions d’euros per fer una convocatòria exprés i també que el CSIC, concretament el Centro Nacional de Biotecnología (CNB), obtindria 4,5 milions d’euros per a “estudiar el nuevo coronavirus y trabajar en el desarrollo de vacunas”.

Aquest fet és molt irregular, no tant pels diners posats a disposició de l’ISCIII via convocatòria sinó perquè s’assenyala al CNB del CSIC com a l’únic centre dins l’estat amb capacitat per treballar avantatjosament sobre el COVID-19 amb una quantitat gens menyspreable. Sobta que altres institucions de gran prestigi i solvència científica i tecnològica en l’àmbit biomèdic en restin al marge. Per exemple, el sistema CERCA inclou instituts com ara IDIBAPS, VHIR, CRG. IDIBELL, IRB, IBEC, ISGlobal, IrsiCaixa, etc. amb competència més que demostrada per treballar en aquesta matèria.

Però fixem-nos ara en els 25,2 milions d’euros de la convocatòria ISCIII. A dia d’avui (15 abril 2020) s’han atorgat uns 4,7 M€. Aquests estan repartits en 15 projectes, 3 dels quals catalans (i d’aquests, un al BSC, centre de majoria estatal a Catalunya). Cert és que encara resten fins a 20 milions d’euros per repartir, però se’ns acudeixen algunes preguntes rellevants.

  • Per què els centres catalans què habitualment a les convocatòries estatals obtenen bons percentatges de concessió, només assoleixen el 20% en aquesta convocatòria exprés? Tan malament ho hem fet en les nostres propostes de projectes sobre COVID-19?
  • Com s’ha garantit que no hi hagi conflicte d’interès en les concessions de la convocatòria ISCIII?
  • Com és possible que IDIBAPS, que és la institució més ben valorada a nivell espanyol, no estigui entre les concessions ISCIII?

Bé, segons el meu parer l’arbitrarietat en la concessió dels 4,5 milions d’euros al CNB-CSIC, i l’opacitat del procés de concessió de la convocatòria exprés de l’ISCIII, amb resultats exòtics si més no, comprometen la credibilitat de la política científica espanyola. No ho puc dir més clar.

El missatge que donen els responsables espanyols de ciència no està a l’alçada de les circumstàncies.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.

No oblidem el guiatge ben viu d’en Raimon, aplicable a aquestes circumstàncies.

El caràcter estratègic dels Centres CERCA per a un país com Catalunya

COVID-19 recercaDes de fa un mes aproximadament ens ha canviat la vida a tots. Pel que fa als centres CERCA, des de la Institució CERCA vam recomanar-los passar a un règim de teletreball, tret d’allò que es considerés essencial. Pocs dies més tard, vam haver d’enviar avís de tancament de tots els centres pel confinament de la població, tot i fer un esforç per mantenir vius els centres en allò essencial: projectes de salut imprescindibles, manteniment d’animals i plantes, línies cel·lulars i altres activitats on el seu estroncament podria produir danys irreparables.

En aquests dies, el comportament dels centres CERCA i la seva actitud ha estat exemplar. No només han aplicat les mesures sinó que també han respost generosament a les crides per donar material de protecció, aparells respiradors i d’altres.

A més, alguns d’ells s’han organitzat per a fer detecció massiva del virus amb les capacitats de PCR, com per exemple el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) per una banda i l’Institut d’Investigació Biomèdica vinculat a l’Hospital Josep Trueta (IDIBGI) amb l’empresa Hipra a Girona.

Els centres CERCA també han preparat i estan preparant diversos projectes de recerca contra el COVID-19; a les convocatòries del Programa H2020 a Europa, i a la convocatòria del Instituto de Salut Carlos III (ISCIII) on, a dia d’avui, n’han presentat 53. Els centres CERCA que han preparat aquests projectes són:

• Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG)
• Centre de Regulació Genòmica (CRG)
• Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)
• Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)
• Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)
• Institut de Física d’Altes Energies (IFAE)
• Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida)
• Institut de Recerca de la Vall d’Hebron (VHIR)
• Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IR Sant Pau)
• Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)
• Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)
• Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGi)
• Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron (VHIO)
• Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM)

Els diferents centres han fet un esforç per preparar projectes interdisciplinaris i ben aviat sortiran a la llum alguns projectes realment originals i de gran impacte en àrees tan llunyanes (o properes) com la demografia, la telefonia mòbil i la modelització matemàtica, entre d’altres.

Així mateix, també han participat activament a la crida de projectes que ha fet el Departament de Salut.

Per tant, estem en un sistema molt dinàmic que està reaccionant davant la crisi sanitària. Això posa de manifest el caràcter molt estratègic d’aquests centres de recerca. Cal recordar que la recerca és una activitat a llarg termini, i encara que es puguin fer reaccions intenses i a curt termini, això passa només perquè molt temps abans s’ha anat construint i acumulant coneixement. D’altra manera seríem totalment dependents de la recerca d’altri.

Bé, cal recordar això perquè espero que aviat tindrem el post-confinament i post-crisi sanitària, i caldrà ajudar a que aquests centres segueixin treballant.

Crossroad for RDI

20191202_Crossroad for RDI_blogLa ciència i la innovació basada en coneixement a Catalunya evolucionen ràpid i bé. Però el moment és delicat. D’una banda les administracions es refermen en omplir de burocràcia qualsevol procés relacionat amb la gestió de la recerca i la innovació. I això no ajuda i no té pinta que pugui canviar fàcilment. Per l’altra, els centres de recerca i innovació cerquen fórmules imaginatives per caminar de puntetes pels límits de la legislació vigent, cosa que em prenc la llicència d’anomenar “tàctica Ferraté*”, per intentar portar a terme la seva activitat.

Just al mig d’aquestes dinàmiques, a CERCA seguim impulsant amb projectes col·laboratius l’activitat dels centres. Avui mateix hem treballat perquè un COFUND amb 21 centres CERCA sigui una realitat ben aviat; hem creat un fons de patents GINJOL, cosa inèdita al nostre país, i des del qual agrairíem que les administracions donessin suport per fer-lo més sostenible els primers anys; hem gestionat el Programa SUMA de fusió de centres, passant de 47 centres CERCA a 40 en aquests moments, sense perdre competitivitat científica i tecnològica; hem avaluat els centres CERCA sistemàticament des de 2012 aportant recomanacions de valor; hem contribuït a dignificar el paper de les dones investigadores als centres de recerca; hem catalitzat l’obtenció de l’HRS4R a molts centres de recerca; hem supervisat la creació d’spin-offs, la selecció de nous directors de centres, hem lluitat per aconseguir retorns d’IVA justos per als centres (batalla encara oberta…), estem treballant en un codi de bona conducta dels responsables i investigadors dels centres CERCA, hem estat col·laboradors amb la Generalitat i crec que amb tothom, etc.

O alineem esforços dels diferents actors o les accions individuals de cadascú no tindran efectes significatius.

Però no n’hi ha prou. O alineem esforços dels diferents actors o les accions individuals de cadascú no tindran efectes significatius. Venen moments on el país requerirà que totes les nostres accions estiguin coordinades per crear economies d’escala i per obtenir resultats significatius.

 

 

(*) En referència a Gabriel Ferraté, Rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) entre 1995 i 2005.