De les microagressions a l’assetjament. Les dones en l’entorn de la recerca

Des dels seus inicis, a I-CERCA hem tingut molt present la importància de la presència femenina en la recerca, reivindicar-ne les aportacions. Sabem que a mesura que avança la carrera investigadora, les dones van quedant progressivament desplaçades, fins arribar a les posicions més altes de responsabilitat científica, on són pràcticament testimonials.

Quan al 2013 es va crear la Comissió per a la Diversitat dels centres CERCA no esperàvem pas la ingent tasca que ens hem trobat. La lentitud en l’aplicació de polítiques de gènere a la recerca és comparable a la seva aplicació en altres sectors, fins hi tot major.

De seguida vam veure que calia més implicació, amb accions decidides i concretes que ajudessin a provocar els canvis.

En aquest temps, hem publicat un model de Pla d’Igualtat d’Oportunitats i Gestió de la Diversitat (2014) que ha fet que, a dia d’avui, pràcticament tots els centres CERCA disposin d’un pla de gènere, unitats específiques i polítiques adaptades a les necessitats de les investigadores; Hem promogut que els Comitès Científics Externs es creïn d’una forma més equilibrada; que a les avaluacions periòdiques dels centres es valorin les accions d’equilibri de gènere; que a la selecció de personal s’evitin els biaixos de gènere que porten a menystenir les candidatures de les investigadores (2016).

A partir de 2019, en virtut dels ajuts del Pacto de Estado contra la Violencia de Género, que atorga el Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat de l’Estat espanyol, hem vingut elaborant un seguit d’eines i accions de formació i conscienciació contra la violència de gènere a l’entorn acadèmic.

Pot ser que a molts us sobti, però en una enquesta feta als centres CERCA l’any passat, on vam incloure una pregunta específica sobre violència de gènere (Heu detectat algun cas des de la implantació de l’últim pla vigent o en els últims cinc anys?), la resposta va ser afirmativa en un 17%. Una xifra que considerem prou alta.

En conseqüència, hem fet formació a les unitats de gènere dels centres en prevenció de les violències masclistes des d’un punt de vista interseccional i preparem una sèrie de campanyes de conscienciació dirigides a tot el personal. El vídeo que presentem és la primera d’aquestes accions, que esperem provoquin reaccions i reflexions. L’hem fet amb la col·laboració de Hilde Janssens, investigadora i especialista en equitat de gènere en la recerca i Mara Dierssen, investigadora principal i membre del Gender Balance Committee del CRG, i membre del comitè de gènere de la I-CERCA.

El sistema CERCA està compromès amb la igualtat de les persones i el màxim respecte a les diferents situacions d’aquestes i esperem que aquest vídeo contribueixi a millorar la situació actual per a persones i institucions de recerca.

Veieu el vídeo sencer

CERCA, punt de trobada

20200506_blog_SenyalGencatEnguany, enmig del tsunami del COVID-19, ha tingut lloc un fet rellevant pel sistema CERCA: l’aprovació d’uns nous estatuts de la Institució CERCA. El canvi d’estatuts de la Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (I-CERCA), adscrita a la Generalitat de Catalunya, suposa la incorporació dels departaments de Territori, i de Polítiques Digitals al Patronat, on ja hi havia els departaments d’Empresa i Coneixement, Economia, Salut i Agricultura. Per tant el nou Patronat de la I-CERCA constitueix avui per avui el principal òrgan de govern o estructura on s’apleguen una majoria de departaments de la Generalitat, fins a 6, per discutir diferents aspectes de recerca, en relació als centres CERCA.

Els nous departaments incorporats al Patronat ja eren presents en els òrgans de govern de diferents centres de recerca com ara CREAF, CIMNE, CTFC, ISGLOBAL en el cas del Departament de Territori, i i2CAT, CTTC i CVC en el cas de Polítiques Digitals, fent aportacions econòmiques en total de prop de 6 milions d’€. Aquests centres fan contribucions de coneixement i tecnologia importants per sustentar l’acció de govern dels dos departaments, entre d’altres. Aspectes com modelització i prevenció de riscos d’infraestructures i construccions, incendis, gestió de parcs naturals, logística i transport, gestió de boscos, bioeconomia, canvi climàtic, salut ambiental, telefonia 5G, ciberseguretat, fabricació i internet, blockchain, visió artificial i industrial, intel·ligència artificial, etc.

Els nous estatuts faciliten una relació encara més estreta entre la I-CERCA i els nous patrons incorporats, permetent tenir en compte els diferents àmbits de govern en la recerca dels Centres CERCA, i desenvolupant accions específiques, si escau. No existeix avui per avui, cap altre lloc de trobada de tants departaments de la Generalitat per parlar amb un cert detall de recerca. I això s’ha de posar en valor. Aquest fet enforteix el sistema CERCA i trena l’aprofitament de l’impacte de la recerca cap a l’acció de govern de la Generalitat, per tant és un pas important en la bona direcció.

Cal recordar que els Centres CERCA en conjunt constitueixen el setè actor europeu en matèria de recerca¹, amb un pressupost anual de prop de 500 milions d’€, dels quals la Generalitat n’aporta una quarta part. En el vessant tecnològic, el sistema CERCA ha creat 120 empreses de base tecnològica, la majoria de les quals funcionant a dia d’avui.

El suport i la generositat dels departaments de la Generalitat és imprescindible perquè CERCA pugui impulsar projectes de recerca assolint resultats i impactes de molt alt nivell.


1. H2020 Net EU Contribution

20200506_Blog_netEUcontr

Sant Jordi confinat

Sant Jordi 2020Vagi per endavant la felicitació a tots els Jordis i Jordines.

El Sant Jordi del 2020 serà recordat durant dècades. Segur que tots tindrem històries de confinament per relatar. També és cert però que la incertesa que tenim ara sobre els propers mesos pesa molt sobre la situació i percepció de tots nosaltres. S’albiren finançaments retallats al sector públic i contenció al privat. Això ens pot portar a escenaris de dificultat afegida en el finançament dels centres CERCA.

Però potser aquest Sant Jordi sigui una inflexió que ens permeti tornar a la càrrega cap al des-confinament per normalitzar la nostra activitat. Sant Jordi ha estat sempre un dia de joia.. i també d’esperança. Qui no ha llançat desitjos a l’aire un 23 d’abril. Doncs enguany, més que mai, fem que Sant Jordi abati la bèstia, sigui un virus o sigui la por, i reconstruïm a partir d’aquí. Ens cal ser creatius, vius i intel·ligents per seguir portant els centres CERCA a la Champions League de la recerca mundial. Si això ho fem bé, no tindrem barreres que ens aturin. I de fer això,… ja en sabem perquè s’ha fet abans.

Doncs senzillament desitjar-vos un gran Sant Jordi (confinat) i que aquest sigui un catalitzador per la tasca de recomposició que ara ens tocarà fer.

Roses i llibres, ni que siguin digitals!

Les coses clares: la recerca sobre COVID-19 del “Gobierno español”

Coronavirus COVID-19Quan va esclatar la crisi sanitària del COVID-19 a l’estat espanyol, la maquinària ministerial va determinar salomònicament que l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) rebria 25,2 milions d’euros per fer una convocatòria exprés i també que el CSIC, concretament el Centro Nacional de Biotecnología (CNB), obtindria 4,5 milions d’euros per a “estudiar el nuevo coronavirus y trabajar en el desarrollo de vacunas”.

Aquest fet és molt irregular, no tant pels diners posats a disposició de l’ISCIII via convocatòria sinó perquè s’assenyala al CNB del CSIC com a l’únic centre dins l’estat amb capacitat per treballar avantatjosament sobre el COVID-19 amb una quantitat gens menyspreable. Sobta que altres institucions de gran prestigi i solvència científica i tecnològica en l’àmbit biomèdic en restin al marge. Per exemple, el sistema CERCA inclou instituts com ara IDIBAPS, VHIR, CRG. IDIBELL, IRB, IBEC, ISGlobal, IrsiCaixa, etc. amb competència més que demostrada per treballar en aquesta matèria.

Però fixem-nos ara en els 25,2 milions d’euros de la convocatòria ISCIII. A dia d’avui (15 abril 2020) s’han atorgat uns 4,7 M€. Aquests estan repartits en 15 projectes, 3 dels quals catalans (i d’aquests, un al BSC, centre de majoria estatal a Catalunya). Cert és que encara resten fins a 20 milions d’euros per repartir, però se’ns acudeixen algunes preguntes rellevants.

  • Per què els centres catalans què habitualment a les convocatòries estatals obtenen bons percentatges de concessió, només assoleixen el 20% en aquesta convocatòria exprés? Tan malament ho hem fet en les nostres propostes de projectes sobre COVID-19?
  • Com s’ha garantit que no hi hagi conflicte d’interès en les concessions de la convocatòria ISCIII?
  • Com és possible que IDIBAPS, que és la institució més ben valorada a nivell espanyol, no estigui entre les concessions ISCIII?

Bé, segons el meu parer l’arbitrarietat en la concessió dels 4,5 milions d’euros al CNB-CSIC, i l’opacitat del procés de concessió de la convocatòria exprés de l’ISCIII, amb resultats exòtics si més no, comprometen la credibilitat de la política científica espanyola. No ho puc dir més clar.

El missatge que donen els responsables espanyols de ciència no està a l’alçada de les circumstàncies.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.

No oblidem el guiatge ben viu d’en Raimon, aplicable a aquestes circumstàncies.

El caràcter estratègic dels Centres CERCA per a un país com Catalunya

COVID-19 recercaDes de fa un mes aproximadament ens ha canviat la vida a tots. Pel que fa als centres CERCA, des de la Institució CERCA vam recomanar-los passar a un règim de teletreball, tret d’allò que es considerés essencial. Pocs dies més tard, vam haver d’enviar avís de tancament de tots els centres pel confinament de la població, tot i fer un esforç per mantenir vius els centres en allò essencial: projectes de salut imprescindibles, manteniment d’animals i plantes, línies cel·lulars i altres activitats on el seu estroncament podria produir danys irreparables.

En aquests dies, el comportament dels centres CERCA i la seva actitud ha estat exemplar. No només han aplicat les mesures sinó que també han respost generosament a les crides per donar material de protecció, aparells respiradors i d’altres.

A més, alguns d’ells s’han organitzat per a fer detecció massiva del virus amb les capacitats de PCR, com per exemple el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) per una banda i l’Institut d’Investigació Biomèdica vinculat a l’Hospital Josep Trueta (IDIBGI) amb l’empresa Hipra a Girona.

Els centres CERCA també han preparat i estan preparant diversos projectes de recerca contra el COVID-19; a les convocatòries del Programa H2020 a Europa, i a la convocatòria del Instituto de Salut Carlos III (ISCIII) on, a dia d’avui, n’han presentat 53. Els centres CERCA que han preparat aquests projectes són:

• Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG)
• Centre de Regulació Genòmica (CRG)
• Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)
• Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)
• Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)
• Institut de Física d’Altes Energies (IFAE)
• Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida)
• Institut de Recerca de la Vall d’Hebron (VHIR)
• Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IR Sant Pau)
• Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)
• Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)
• Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGi)
• Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron (VHIO)
• Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM)

Els diferents centres han fet un esforç per preparar projectes interdisciplinaris i ben aviat sortiran a la llum alguns projectes realment originals i de gran impacte en àrees tan llunyanes (o properes) com la demografia, la telefonia mòbil i la modelització matemàtica, entre d’altres.

Així mateix, també han participat activament a la crida de projectes que ha fet el Departament de Salut.

Per tant, estem en un sistema molt dinàmic que està reaccionant davant la crisi sanitària. Això posa de manifest el caràcter molt estratègic d’aquests centres de recerca. Cal recordar que la recerca és una activitat a llarg termini, i encara que es puguin fer reaccions intenses i a curt termini, això passa només perquè molt temps abans s’ha anat construint i acumulant coneixement. D’altra manera seríem totalment dependents de la recerca d’altri.

Bé, cal recordar això perquè espero que aviat tindrem el post-confinament i post-crisi sanitària, i caldrà ajudar a que aquests centres segueixin treballant.