Sant Jordi confinat

Sant Jordi 2020Vagi per endavant la felicitació a tots els Jordis i Jordines.

El Sant Jordi del 2020 serà recordat durant dècades. Segur que tots tindrem històries de confinament per relatar. També és cert però que la incertesa que tenim ara sobre els propers mesos pesa molt sobre la situació i percepció de tots nosaltres. S’albiren finançaments retallats al sector públic i contenció al privat. Això ens pot portar a escenaris de dificultat afegida en el finançament dels centres CERCA.

Però potser aquest Sant Jordi sigui una inflexió que ens permeti tornar a la càrrega cap al des-confinament per normalitzar la nostra activitat. Sant Jordi ha estat sempre un dia de joia.. i també d’esperança. Qui no ha llançat desitjos a l’aire un 23 d’abril. Doncs enguany, més que mai, fem que Sant Jordi abati la bèstia, sigui un virus o sigui la por, i reconstruïm a partir d’aquí. Ens cal ser creatius, vius i intel·ligents per seguir portant els centres CERCA a la Champions League de la recerca mundial. Si això ho fem bé, no tindrem barreres que ens aturin. I de fer això,… ja en sabem perquè s’ha fet abans.

Doncs senzillament desitjar-vos un gran Sant Jordi (confinat) i que aquest sigui un catalitzador per la tasca de recomposició que ara ens tocarà fer.

Roses i llibres, ni que siguin digitals!

Les coses clares: la recerca sobre COVID-19 del “Gobierno español”

Coronavirus COVID-19Quan va esclatar la crisi sanitària del COVID-19 a l’estat espanyol, la maquinària ministerial va determinar salomònicament que l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) rebria 25,2 milions d’euros per fer una convocatòria exprés i també que el CSIC, concretament el Centro Nacional de Biotecnología (CNB), obtindria 4,5 milions d’euros per a “estudiar el nuevo coronavirus y trabajar en el desarrollo de vacunas”.

Aquest fet és molt irregular, no tant pels diners posats a disposició de l’ISCIII via convocatòria sinó perquè s’assenyala al CNB del CSIC com a l’únic centre dins l’estat amb capacitat per treballar avantatjosament sobre el COVID-19 amb una quantitat gens menyspreable. Sobta que altres institucions de gran prestigi i solvència científica i tecnològica en l’àmbit biomèdic en restin al marge. Per exemple, el sistema CERCA inclou instituts com ara IDIBAPS, VHIR, CRG. IDIBELL, IRB, IBEC, ISGlobal, IrsiCaixa, etc. amb competència més que demostrada per treballar en aquesta matèria.

Però fixem-nos ara en els 25,2 milions d’euros de la convocatòria ISCIII. A dia d’avui (15 abril 2020) s’han atorgat uns 4,7 M€. Aquests estan repartits en 15 projectes, 3 dels quals catalans (i d’aquests, un al BSC, centre de majoria estatal a Catalunya). Cert és que encara resten fins a 20 milions d’euros per repartir, però se’ns acudeixen algunes preguntes rellevants.

  • Per què els centres catalans què habitualment a les convocatòries estatals obtenen bons percentatges de concessió, només assoleixen el 20% en aquesta convocatòria exprés? Tan malament ho hem fet en les nostres propostes de projectes sobre COVID-19?
  • Com s’ha garantit que no hi hagi conflicte d’interès en les concessions de la convocatòria ISCIII?
  • Com és possible que IDIBAPS, que és la institució més ben valorada a nivell espanyol, no estigui entre les concessions ISCIII?

Bé, segons el meu parer l’arbitrarietat en la concessió dels 4,5 milions d’euros al CNB-CSIC, i l’opacitat del procés de concessió de la convocatòria exprés de l’ISCIII, amb resultats exòtics si més no, comprometen la credibilitat de la política científica espanyola. No ho puc dir més clar.

El missatge que donen els responsables espanyols de ciència no està a l’alçada de les circumstàncies.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.

No oblidem el guiatge ben viu d’en Raimon, aplicable a aquestes circumstàncies.

El caràcter estratègic dels Centres CERCA per a un país com Catalunya

COVID-19 recercaDes de fa un mes aproximadament ens ha canviat la vida a tots. Pel que fa als centres CERCA, des de la Institució CERCA vam recomanar-los passar a un règim de teletreball, tret d’allò que es considerés essencial. Pocs dies més tard, vam haver d’enviar avís de tancament de tots els centres pel confinament de la població, tot i fer un esforç per mantenir vius els centres en allò essencial: projectes de salut imprescindibles, manteniment d’animals i plantes, línies cel·lulars i altres activitats on el seu estroncament podria produir danys irreparables.

En aquests dies, el comportament dels centres CERCA i la seva actitud ha estat exemplar. No només han aplicat les mesures sinó que també han respost generosament a les crides per donar material de protecció, aparells respiradors i d’altres.

A més, alguns d’ells s’han organitzat per a fer detecció massiva del virus amb les capacitats de PCR, com per exemple el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) per una banda i l’Institut d’Investigació Biomèdica vinculat a l’Hospital Josep Trueta (IDIBGI) amb l’empresa Hipra a Girona.

Els centres CERCA també han preparat i estan preparant diversos projectes de recerca contra el COVID-19; a les convocatòries del Programa H2020 a Europa, i a la convocatòria del Instituto de Salut Carlos III (ISCIII) on, a dia d’avui, n’han presentat 53. Els centres CERCA que han preparat aquests projectes són:

• Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG)
• Centre de Regulació Genòmica (CRG)
• Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)
• Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)
• Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)
• Institut de Física d’Altes Energies (IFAE)
• Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida)
• Institut de Recerca de la Vall d’Hebron (VHIR)
• Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IR Sant Pau)
• Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)
• Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)
• Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGi)
• Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron (VHIO)
• Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM)

Els diferents centres han fet un esforç per preparar projectes interdisciplinaris i ben aviat sortiran a la llum alguns projectes realment originals i de gran impacte en àrees tan llunyanes (o properes) com la demografia, la telefonia mòbil i la modelització matemàtica, entre d’altres.

Així mateix, també han participat activament a la crida de projectes que ha fet el Departament de Salut.

Per tant, estem en un sistema molt dinàmic que està reaccionant davant la crisi sanitària. Això posa de manifest el caràcter molt estratègic d’aquests centres de recerca. Cal recordar que la recerca és una activitat a llarg termini, i encara que es puguin fer reaccions intenses i a curt termini, això passa només perquè molt temps abans s’ha anat construint i acumulant coneixement. D’altra manera seríem totalment dependents de la recerca d’altri.

Bé, cal recordar això perquè espero que aviat tindrem el post-confinament i post-crisi sanitària, i caldrà ajudar a que aquests centres segueixin treballant.