Científics al poder!

Sempre he pensat que la feina de científic i científica forma persones efectives i íntegres perquè acostumats a posar per davant la racionalitat i a qüestionar-se les fonts, els fets… genera un sentit crític a prova de bombes útil per a mil qüestions més enllà de la ciència.

I aleshores em ve al cap la pregunta: Per què no hi ha gairebé recercaires a la política, tan mancada de sentit crític, tan irracional, amb tantes agendes ocultes i sovint feta d’esquenes als ciutadans?

Sincerament crec que les persones que han passat per institucions de recerca, independentment de la seva ideologia, farien una bona tasca a la comunitat a la que serveixen si algunes d’elles es dediquessin a tenir responsabilitats polítiques. Jo els/les animo perquè n’estic convençut. La creativitat, estratègia, constància, planificació que s’utilitzen a la recerca són la caixa d’eines perfecta que ens cal a la política.

M’adreço doncs als partits polítics, a tots ells, per humilment recomanar-los que promocionin les persones preparades i els donin autonomia per treballar pels ciutadans.
De fet, històricament n’hem tingut casos al nostre país, a Catalunya, i també a Espanya. I el balanç és prou interessat. A Alemanya, sense anar més lluny, Angela Merkel era una destacada investigadora abans de dedicar-se amb cor (i cervell) a dirigir el seu país. Possiblement, tot i haver viscut èpoques i moments complicats són perfils que s’han esforçat a construir i a evitar mals majors, i pel què conec, mantenint la seva integritat en la seva acció de Govern.

Per tant insisteixo en la recomanació. Ens calen polítics recercaires. Obrim-los totes les portes i ajudem-los a fer bona feina.

Els ERC Grants a CERCA: assoliment i reptes

En el transcurs del programa europeu de finançament de la recerca H2020 els Centres CERCA han rebut 90 ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC en les seves sigles en anglès), esdevenint el sisè actor europeu en captació d’aquests ajuts només darrera de CNRS (França), Max Planck (Alemanya), i Univ. Oxford, Univ. Cambrige i UCL (UK). Aquest fet és en ell mateix una fita ja que mai un programa o institució de Catalunya, com és CERCA, havia tingut tanta visibilitat dins la recerca europea. CERCA recull el 50% dels ajuts ERC de tot Catalunya i aproximadament el 25% de l’Estat espanyol.

A més, en aquest període s’ha obtingut un ERC Synergy que és la rara avis més prestigiosa de l’ERC. I també CERCA és líder europeu en la modalitat d’ajuts ERC de prova de concepte (PoC). Tot plegat ens situa en una posició interessant a Europa, no exempta de fragilitat perquè un ajut sempre és un ajut, i mai existeix la certesa si aquest nivell es pot mantenir en anys futurs.

Però aquest èxit relatiu no va acompanyat d’altres elements que seria lògic pensar que també succeïssin. Els investigadors i investigadores de CERCA no ocupen cap posició de Chair als panells d’avaluació de l’ERC. Si bé tenim recercaires destacats com per exemple Clívia Sotomayor, Mara Dierssen, Laura Lechuga, Xavier Trepat, … cap d’ells ocupa la posició de Chair. En canvi, altres institucions com el CSIC, amb més història i visibilitat internacional que CERCA, ocupa alguna d’aquestes posicions de privilegi. No hi ha dubte que aquí tenim feina a fer. Europa no coneix la nostra realitat i afegeixo que Europa és una mica refractària a voler-la conèixer, si se’m permet la llicència. Aquesta miopia perpetua algunes decisions fora del que seria lògic o esperable. Per tant aquí es dibuixa una clara via d’acció en els propers temps.

És necessari emprar la marca CERCA com a marca de qualitat a Europa i arreu. No fer-ho és llançar pedres al nostre teulat i perjudica els centres CERCA i el país.

I parlant de pedres… nosaltres seguim “picant pedra”. Enguany, el 12 d’abril la Institució CE20190328_Tips for ERC_posterRCA organitza un workshop de suport als recercaires dels centres perquè tinguin més capacitats per presentar-se i superar els filtres a les diferents modalitats de l’ERC. En aquesta acció principalment ens ajuden destacats investigadors i investigadores que ja han obtingut els ajuts ERC (o que en són avaluadors) i comparteixen amb els potencials grantees algunes qüestions que poden ser crítiques per superar la selecció. El workshop específic sobre ERC Synergy, on comptem amb Elies Campo (IDIBAPS), Ivo Gut (CRG-CNAG) i Xavier Trepat (IBEC) serà un element trencador per catalitzar la participació de la nostra gent a la convocatòria.

Un ajut ERC no és pròpiament una fita científica però és un indici indirecte de que la nostra recerca interessa al Món.

 

La governança de la recerca

Catalunya es va iniciar amb el seu autogovern als anys ’80 i en paral·lel va crear les seves proto-estructures de suport i finançament de la recerca. En aquells inicis, la CIRIT va jugar un paper fonamental, com també ho van fer els pocs actors que hi havia al sistema en aquella etapa inicial com ara la FCR, algunes universitats o els primers centres de recerca IRTA, CED, CIMNE, entre d’altres.

La Governança primitiva que va permetre aquests inicis va patir modificacions importants quan el sistema va anar evolucionant i l’any ’93 es va crear el Comissionat per a Universitats i Recerca, amb Josep Laporte com a primer responsable de la recerca, i Joan Albaigès com a Director General de Recerca. Ja aleshores també havia canviat el sistema i s’havien creat les universitats territorials i la UPF. Malgrat això, la CIRIT va perdurar uns anys més.

Després dels anys, i havent passat per diferents casuístiques, el sistema de recerca de Catalunya ha canviat molt. Els actors són múltiples i més especialitzats. Però en canvi l’estructura de Govern dedicada a la recerca no ha mutat excessivament respecte a l’any ’93, si bé canviant els noms en determinades ocasions però conservant equips i subestructures. També les agències o equivalents han proliferat i ara tenim AQU, AGAUR, I-CERCA, ICREA, CSUC entre d’altres.

Però l’arquitectura del sistema no ha evolucionat a la mateixa velocitat que les institucions, la majoria d’elles amb persones molt dinàmiques al capdavant però limitades a voltes per governances poc efectives. Si hom s’entreté a analitzar qui forma part dels òrgans de govern de les institucions s’adonarà del que estic insinuant. Sovint amb institucions antigues amb cadires a patronats i consorcis i en canvi trobant a faltar als actors reals que acumulen coneixement del sistema en molts d’aquests llocs.

A banda, s’ha mantingut un esquema molt de base política en els òrgans de govern, molt subjecte a les dinàmiques electorals. Quan en realitat una evolució natural hauria estat professionalitzar o almenys obrir alguns òrgans de govern per intentar ser més efectius, i evitar conflictes d’interès. Aquesta cotilla no afluixa sinó que incrementa, o almenys aquesta és la meva sensació.

Ara tenim al davant una oportunitat per replantejar la governança del sistema i de les institucions i actors del sistema amb el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement. Si aquesta tasca pot donar els seus fruits amb normalitat facilitarem l’evolució que tard o d’hora arribarà, i ens avançarem uns anys que seran preciosos per esdevenir més efectius i mostrar lideratge en els nostres entorns. Caldrà contribuir amb realisme i objectivitat, i amb ambició, per pensar un sistema de recerca millor.

Aquesta feina…

…té associat conèixer gent interessant. I en aquests anys n’he conegut un munt. Avui em vull referir a quatre que estan passant per una situació difícil. L’Oriol, en Josep, en Raül i en Jordi.

Un dels primers que vaig conèixer va ser l’Oriol. Deu fer uns 14 anys aproximadament. Ell era eurodiputat i vam coincidir en un dinar a Brussel·les. De fet havíem quedat prèviament perquè ell, essent també professor d’Història, tenia interès a discutir amb mi com algunes revistes d’aquest àmbit quedaven classificades a CARHUS, la classificació de revistes en Humanitats i Ciències Socials de l’AGAUR. La conversa va ser fluida i franca, i la veritat, em va causar bona impressió. Molt professional.

Pocs anys després vaig conèixer en Jordi. I des d’aleshores algunes vegades més. En aquests anys va fer una gran progressió en el món de la política. El que puc dir d’ell és que responia sempre a les qüestions plantejades. No sempre vàrem compartir el mateix punt de vista, però sí puc dir que el respecte hi va ser i que, per sort, les darreres vegades que ens vam veure, la sintonia va ser molt alta.

En Josep, en la seva condició de polític i conseller, sempre ha estat una persona que s’ha interessat per la recerca i els seus reptes. Ell ha entès sempre quin és el rol dels centres de recerca i les universitats a Catalunya i ha ajudat perquè algunes coses anessin endavant. Puc dir d’ell que sempre ha fet honor a la seva paraula. I quan alguna cosa no s’ha pogut portar a terme, rebia una trucada nocturna seva per comentar les dificultats. És una persona justa i intel·ligent.

I finalment en Raül. Ell va ser professor meu al màster d’acció exterior que vaig fer fa tres anys. Les seves sessions sobre la Unió Europea anaven farcides de comentaris basats en la seva experiència personal com a eurodiputat. I recordo molt bé els vídeos que ens passava a cada classe. Era la seva manera natural de fer-ho. No m’estranyaria que un dia d’aquests mostri un vídeo al tribunal per explicar els seus arguments! És una persona que es fa estimar, sincera i sempre amb l’ànim de millorar el país.

Bé, em reitero en què són gent de valor i que caldria recuperar-los per construir el país que volem, basat en una economia del coneixement, sostenible i pròspera.

Sort i endavant!

Avaluació de l’impacte als centres CERCA

La mesura de l’impacte de la recerca és una eina fonamental per a fer seguiment de les iniciatives finançades amb diners públics (i també privat) especialment en els aspecte del que s’anomena Accountability i Advocacy. En el primer cas l’impacte dóna idea del rendiment de la inversió que s’ha fet i mostra com el suport econòmic possibilita que passin coses i es resolguin problemes. En el cas de l’advocacy, l’impacte juga a favor que la societat i sobretot els governants que prenen les decisions de finançament s’adonin de com n’és d’útil haver generat aquests impactes, i comparteixin el sentiment de continuar donar suport a les iniciatives científiques.

Sigui com sigui, no fer mesura de l’impacte significa anar a cegues. Invertir i posar diners en determinades accions i no veure’n mai l’impacte real no sembla doncs la millor opció. Per tant això fa que els principals sistemes científics del Món, o almenys els més dinàmics, des de fa uns pocs anys, hagin ja iniciat accions d’avaluació de l’impacte. Entre aquests destaca el cas britànic, on al REF 2014 ja es van destacar uns quants milers de casos d’estudi de les universitats britàniques principalment per valorar el seu impacte i d’aquesta manera, en el cas britànic, orientar les inversions en R+D. A l’altra costat del planeta, CSIRO, el grup de centres finançats pel Govern australià també ha engegat una estratègia de mesura dels impactes dels seus centres de recerca, per explicar al Món allò que saben fer bé i els problemes que solucionen. Al cas britànic pesa més l’accountability i al cas australià hi pesa més l’advocacy.

A CERCA, molt recentment dins l’any 2018 hem iniciat la recollida de casos d’estudi d’alguns centres CERCA. Aquests casos seran analitzats i valorats per un comitè d’experts internacionals per extreure’n les primeres conclusions, refinar la metodologia pilot que s’està utilitzant, i poder així reforçar la nostra acció d’accountability i advocacy. Esperem tenir els primers resultats durant el primer semestre de 2019.

L’avaluació de l’impacte a les institucions de recerca és una necessitat, especialment per aquelles institucions que de manera significativa consumeixen recursos públics al sistema de recerca de Catalunya. En el cas de la recerca, a banda dels centres CERCA, caldria també fer aproximacions serioses de mesura de l’impacte possiblement a les grans infraestructures científiques com BSC, Sincrotró i CNAG-CRG. És necessari que els investigadors, els governants, els ciutadans sapiguem el rendiment i les conseqüències positives de l’acció de cadascuna d’aquestes grans iniciatives. En el cas de BSC apareix una mínima informació a la seva pàgina web sobre avaluació de l’impacte d’octubre de 2018. Per tant possiblement han vist la necessitat de fer aquestes anàlisi i estan posant fil a l’agulla. En el cas del Sincrotró ALBA em consta que en els seus inicis es va fer una anàlisi d’impacte, possiblement encara amb metodologies primitives. Caldria tornar-hi i actualitzar la informació després d’aquests primers anys de funcionament. Desconec en el cas del CNAG-CRG si s’ha plantejat ja la qüestió, però també aniria molt bé.

Emplacem-nos tots a anar endavant en això.