Base de dades d’investigadores

Des de la Institució CERCA estem promovent la creació d’una base de dades pública d’investigadores, principalment, de l’entorn dels centres CERCA.  Aquesta base de dades contindrà entre 200 i 300 noms de dones les quals ocupen posicions destacades a les seves institucions com directores, caps de grups, caps de programa, etc.

El motiu d’aquesta acció és visualitzar les posicions de responsabilitat científica que a hores d’ara ja tenen moltes investigadores, i alhora facilitar el contacte amb aquest col·lectiu que a voltes passa massa desapercebut. Volem facilitar que les investigadores amb responsabilitats siguin cridades a debats, comissions, avaluacions, mitjans de comunicació, jurats, etc. com  a mínim al mateix nivell que els investigadors.

Els biaixos de gènere en la composició de comitès, etc. són una de les problemàtiques més vives al món científic i des de CERCA volem contribuir positivament a la lliure expressió de les dones en la recerca. No fer-ho és rebaixar el sostre d’èxit de les nostres institucions. La nostra funció és captar talent i no fraccionar-lo i limitar-lo.

10è aniversari de la Carta Europea dels Investigadors

Dimarts 3 de març es va celebrar a Brussel·les el 10è aniversari de la Carta Europea dels investigadors i del Codi de conducta de les institucions finançadores de recerca.

Aquest document es va llançar quan el Comissari Potocnik era el responsable de la recerca a la UE inspirat en la European Research Area de Philippe Busquin. A l’acte hi érem presents els representants de CRG, IRB, IRTA i IRB Lleida com a centres CERCA i també AGAUR, URV, i UAB.

Hi van haver diversos debats durant la jornada. Per al meu gust massa ponents anglosaxons. De vegades hom pensa que el pes que tant ens ha costat aconseguir com a Catalunya a la recerca europea no es veu traduït de facto quan s’organitzen grans esdeveniments…

Les discussions tractaven aspectes sobre com finançar les accions que van associades als plans d’acció de l’HRS4R Award, el valor relatiu de l’award i la importància de la implementació del pla d’acció, com Europa ha evolucionat i millorat en aquests 10 anys pel que fa a polítiques de personal en R+D, Europa com a principal espai de mobilitat d’investigadors, com els britànics foren pioners mentre que alemanys i francesos encara estan reaccionant, RESAVER, com fer que les institucions assumeixen plenament el seu pla d’acció, etc.

A la cloenda de l’acte va venir l’actual Comissari de recerca en Carlos Moedas, el qual va recalcar que les inversions en recerca han de servir per transferir coneixement i impactar a la societat i a l’economia europees. Un es pregunta com la nova Comissió tractarà els aspectes de mobilitat d’investigadors a Europa i si farà algun pas significatiu per avançar en millorar la professió d’investigador. I també si el famós Pla Juncker revertirà en positiu, i en quina magnitud, a les infraestructures i persones dedicades a la recerca. Aquest darrer punt és important perquè encara no s’ha produït la seva aprovació, i tot és possible i tot està per fer com deia el poeta.

10è aniversari de la Carta Europea delsvInvestigadors.

D’entrada ja és positiu que Busquin, Potcnik i Moedas bufin espelmes plegats esperant que s’acompleixin desitjos comuns sobre la recerca.

Celebració del 10è aniversari de la Carta Europea dels Investigadors.

Jo mateix ben acompanyat per les gerents de l’IRB i CRG a Brussel·les.

 

Catalunya es posiciona en els HRS4R Awards de la Comissió Europea

La pàgina web de la Human Resources Strategy for Researchers (HRS4R) de la Comissió Europea ofereix ja dades de les aproximadament 200 institucions que han obtingut el reconeixement HRS4R per la seva tasca en gestió dels recursos humans en recerca.

L’anàlisi de la informació s’ha de fer encara amb cura ja que a molts països europeus, entre ells alguns dels grans en recerca, no hi ha pràcticament reconeixement d’institucions amb el HRS4R. El que sí es pot apreciar és que alguns han fet els deures per transformar les seves institucions i fer-les més atractives i més respectuoses per als investigadors. En aquest sentit hi destaca el Regne Unit amb 91 institucions reconegudes, totes elles universitats. Els britànics han vinculat una política nacional de recursos humans en recerca, Concordat to Support the Career Development of Researchers, que inclou seguiment i avaluació, al reconeixement HRS4R de la UE. Això ha tingut l’efecte que podem apreciar a la taula adjunta.

Per la banda baixa hi ha absències destacades i també “manca d’interès?” per part d’alguns països. On és Suècia? Per què França i Alemanya juguen tan poc en això? Són qüestions que cal resoldre i de les quals encara no en sabem la resposta. El que sí sabem és que hi ha prop d’un miler de sol·licituds HRS4R pendents de resoldre per part de la UE i que això pot fer variar el mapa actual i respondre alguna d’aquestes qüestions.

A la zona mitjana, alguns països com Croàcia, Bèlgica, Itàlia, Noruega, Finlàndia, Holanda, i Catalunya entre ells, comencen a despuntar. L’anàlisi a casa nostra és que 4 centres CERCA (CRG, IRB, IRB Lleida i IRTA), 3 Universitats (UPF, URV i UAB), i AGAUR han obtingut el reconeixement.

Preveiem que als centres CERCA aquesta xifra augmentarà molt significativament en poc temps ja que l’acció feta a 2014 per promoure les bones pràctiques en recursos humans de recerca entre els centres està donant el seu fruit i moltes institucions han demanat el reconeixement. A les pàgines web de molts centres CERCA ja podeu veure el Pla d’Acció HRS4R presentat, abans de que la Comissió Europea hagi atorgat el HRS4R Award (IDIBELL, IDIBAPS,…)

Properament, el 3 de març, la Comissió Europea celebra el 10è aniversari de la Carta Europea de l’Investigador i el Codi de Conducta de les institucions finançadores. Totes les institucions amb HRS4R hi han estat convidades. Serà una bona ocasió perquè els centres CERCA tinguin visibilitat a Brussel·les.

HRS4R Award

A la taula no figuren alguns dels països amb 3 o menys HRS4R Awards

Científics i advocats

Dijous passat vaig participar a una reunió del Spanish ERAC Peer Review on experts de la Comissió Europea ens van entrevistar. Crec que el que es va parlar allà és rellevant, per tant en tornant amb l’AVE vaig enviar un text escrit en clau espanyola, que reprodueixo tot seguit al diari EL PAÍS. No el van publicar.

Científicos y abogados

En el marco de una reunión con expertos europeos, coordinados por el Prof. Británico Luke Georghiou, el MINECO ha reunido a algunos responsables de investigación y investigadores para discutir sobre la eficiencia y el impacto del sistema español de I+D. En la mesa estábamos entre otros el Presidente del CSIC, el Director de ISCIII, un representante de la CRUE, el director de ESS-Bilbao, Rector de la Univ. Carlos III, Directora del CNIO, y el Director de CERCA, entre otros.

Las conclusiones finales que desde mi punto de vista se han conseguido hoy van en la dirección de destacar que en España hay talento investigador. Pero falla en algunos casos la financiación de la I+D, y en la mayoría la organización y modelo de investigación. Intento explicarme. Las Instituciones que tienen a sus investigadores con contratos de funcionario son altamente ineficientes puesto que ello es casi incompatible con una gestión certera y ágil. Se dificulta la carrera científica, la contratación de nuevos investigadores, prescindir de quienes no desarrollan bien su trabajo, la movilidad entre Instituciones, la política de incentivos, el “recruitment” de talento, la gestión de proyectos, etc. Emblemáticamente, las universidades están en esta situación.  

Se podría solventar posiblemente combinando dos elementos muy importantes. Por un lado promoviendo un cambio de gobernanza en las universidades españolas que incluya al menos pasar de profesorado funcionario a profesorado contratado, sobre una base de evaluación objetiva y externa de su actividad. Y en paralelo que el Gobierno español Ponga en el atril de sus prioridades a la investigación y legisle acorde a facilitar a las Instituciones científicas su actividad, por ejemplo permitiendo contratar nuevos investigadores, y tolerando asimetrías basadas en la excelencia para repartir los recursos de manera competitiva. Asimismo se requiere ampliar o al menos restablecer los fondos para I+D. Esto ayudaría.

También se ha llegado a la conclusión que si bien la ciencia española es de calidad hace falta introducir una cultura de la Innovación. Y en este sentido, ayudas de prueba de concepto, reformas a favor del mecenazgo, y medidas como estas ayudarían enormemente.

Tristemente, una de las conclusiones ha sido que a la par de disponer de científicos de alto nivel, hace falta también que las Instituciones de I+D tengan un buen equipo de abogados para hacer frente a la legislación cambiante  del Estado y de las CCAA, que oprime con normas restrictivas el buen ejercicio de la I+D. Por tanto hay que buscar y aprovechar los estrechos desfiladeros en los textos jurídicos para hacer interpretaciones creativas que permitan progresar a la Ciencia. Esto también ayuda.    

Si bien en el sistema hay mucha heterogeneidad, algunas instituciones como por ejemplo CNIO, Centros CERCA en Cataluña, Institutos ISCIII, ESS-Bilbao, determinadas universidades, juegan sus bazas y hacen mella en el impacto científico internacional. Por tanto hay esperanza. La reunión ha finalizado con la intervención de una investigadora ERC Starting Grant de una universidad madrileña, que con todo el realismo y crudeza ha descrito su situación. Sinceramente, o se hace algo desde la toma de decisiones o no sé cómo se va a explicar a la opinión pública que se vaya desmontando la I+D de nivel más que aceptable que un día tuvimos.

 

HRS4R

La Institució CERCA, en col·laboració amb la Comissió Europea, ha iniciat recentment una acció per facilitar que els diferents centres CERCA presentin la seva HR Strategy for Researchers (HRS4R) durant l’any 2014. Fins ara només el Centre de Regulació Genòmica havia obtingut l’esmentat Award, a finals de 2013.

L’obtenció d’aquesta etiqueta implica fer una autoanàlisi per valorar la situació actual de cada institut, discutir internament un Pla d’Acció que caldrà presentar a la Comissió Europea, fer un seguiment de les accions dos anys després i una avaluació externa, posteriorment als 4 anys d’obtenció de l’HRS4R.

Aquesta estratègia ha d’incloure necessàriament el recruitment d’investigadors al centre sobre la base d’igualtat d’oportunitats, l’aplicació d’un pla d’igualtat de gènere, l’existència d’un esquema de carrera investigadora basat en mèrit, respecte als aspectes ètics, etc.

Com a primer pas, el passat 27 de febrer CERCA es va adherir en bloc a la European Charter for Researchers i al  Code of Conduct for the Recruitment of Researchers segons es pot consultar aquí.

Al Regne Unit CRAC-VITAE, dirigit per Ellen Pearce, ha fet recentment un exercici de gran abast possibilitant que moltes universitats i institucions de recerca britàniques obtinguessin l’HRS4R. Amb aquest precedent, ara a CERCA ens proposem també de forma estratègica situar a les nostres institucions dins dels marges recomanables de bones pràctiques en recursos humans de recerca, per seguir essent pioners en recerca i en la gestió de la recerca.