A la reCERCA d’igualtat d’oportunitats

Aquesta setmana la Institució CERCA ha presentat la proposta de Pla d’Igualtat d’Oportunitats i Gestió de la Diversitat per als centres CERCA.

Aquest document ha d’inspirar als diferents instituts perquè durant l’any 2014 aprovin en els seus òrgans de govern un Pla de similars característiques adequat a la seva pròpia institució, si encara no en tenen.

El Pla d’Igualtat s’obre a esmenes durant un mes per millorar el seu text i posteriorment serà ratificat pel Patronat de CERCA.

En la seva elaboració hi ha intervingut una Comissió d’experts, persones d’àmplia experiència en aquesta matèria com Mara Dierssen, Isabelle Vernós, Victòria Miquel, Begoña Navarrete, Genova Martí, Inés Garriga,…

De la seva aplicació se n’espera una millora dels resultats científics dels centres CERCA, i també la optimització d’alguns processos d’accés de les dones a les posicions de primera línia. El  Pla també prepara els CERCA per a treballar en equilibri amb personal de diferents procedències ètniques quan això ja vagi essent una realitat.  La seva aplicació i impacte seran revisats periòdicament coincidint amb l’Avaluació CERCA 2016-2017.

En la situació actual, els centres CERCA tenen un 53% de dones entre el seu personal, però en canvi un 75% dels comandaments són homes.  Si atenem a les categories de personal investigador, les dones estan en clara inferioritat com a investigadores permanents i com a postdocs, i en canvi són majoria a nivell predoctoral.

Per a més informació de les línies estratègiques d’actuació que es proposen, trobareu el Pla aquí.

Dones CERCA

Ahir vaig rebre la visita d’una representació del més alt nivell de l’AMIT, l’associació que vetlla per les dones investigadores a Catalunya. Vam aprofitar per repassar alguns temes de gènere als centres CERCA.

En primer lloc cal comentar que CERCA ha nomenat molt recentment una representant a la Comissió del CIC sobre Dones i Ciència. Dir també que en breu, CERCA constituirà un grup de treball amb 6 membres, entre els quals hi haurà el director de CERCA i la representant de CERCA a la ja esmentada Comissió del CIC. Aquesta comissió estudiarà una proposta per implantar plans d’igualtat als centres CERCA on encara no n’hi ha. També comentar que a finals de 2013 al web de CERCA es mostrarà informació sobre la composició de gènere a les diferents categories de personal investigador i d’administració de tot el col·lectiu agregat de centres CERCA.

De fet, el procés d’actualització de dades de recursos humans als centres CERCA que indirectament s’està produint gràcies a les avaluacions CERCA ens permet ja tenir dades de 29 dels centres, i mostren com hi ha, encara parcialment, 2.795 homes i 2.910 dones, malgrat que només una dona ocupa el càrrec de directora d’un dels centres. Les dones predominen sobretot a l’àmbit de Ciències Mèdiques.

Però afegir que cal vetllar a totes les institucions per la igualtat d’oportunitats per a cada gènere, i per tant caldrà analitzar potser més dades sobre la distribució de gènere a diferents nivells acadèmics, a diferents àmbits, etc. que seran útils per detectar possibles biaixos i actuar posteriorment.

És interessant també consultar sobre això al web de l’Espai Europeu de Recerca de la Comissió Europea.

Esperem, doncs, poder contribuir a recolzar una ciència més justa i respectuosa a l’entorn CERCA.

Centres que sumen

El 22 de febrer es va signar el primer conveni SUMA entre el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), la fundació ISGLOBAL, l’AGAUR i CERCA.

Ben aviat en vindran tres més que impliquen a d’altres centres CERCA com l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN), el Centre Internacional en Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE), l’ICAC i l’IPHES de Tarragona i el centre de recerca en patrimoni ICRPC.

Aquests convenis SUMA són la primera pedra per dibuixar programes de col·laboració que s’espera que en algun cas portin a fusions reals entre institucions que permetin optimitzar recursos econòmics i de personal. Però les col·laboracions van molt més enllà, ja que permeten que els diferents centres es coneguin molt millor i puguin emprendre accions conjuntes o projectes de recerca interdisciplinaris.

D’altra banda, recentment, a Bellaterra es van reunir els representants de 9 centres CERCA i jo mateix per parlar de com compartir serveis científico tècnics. La reunió va posar de manifest la necessitat que els centres CERCA, fins i tot propers geogràficament, es coneguin més ja que, sorprenentment, ara no és així. No es poden aprofitar les sinèrgies si no existeix un coneixement mutu de quines són les potencialitats de cada institució. I la veritat, hi ha molt contingut que caldria compartir per treure’n el màxim profit.

Tot això em porta a pensar en la possibilitat d’organitzar una trobada d’ampli abast (Conferència CERCA), potser amb periodicitat anual, perquè els centres CERCA puguin exposar el seu treball i així donar a conèixer els seus millors projectes i línies de treball. Seria obrir una finestra cap als propis centres i també a l’exterior, amb la presencia convidada dels principals actors del sistema.

Serveis científico-tècnics compartits entre UAB, CERCA i CSIC

La Universitat Autònoma de Barcelona, el CSIC i CERCA, i possiblement també el Sincrotró ALBA, s’estan posant d’acord per estudiar la possibilitat de compartir equipaments científics (plataformes i serveis científico-tècnics) sobre la base lògica de la ubicació física al campus de Bellaterra. Totes les institucions implicades tenen nombrosos laboratoris i instal·lacions científiques que responen cada una d’elles a la lògica de creació i gestió la seva institució mare.

En el cas de CERCA, hi ha 11 centres a l’entorn de Bellaterra (CED, CVC, MOVE, CRAG, CRESA, CREAF, IFAE, IEEC, CRM, ICP, i ICN) de disciplines molt diferents.  La complementarietat dels equipaments científics pot portar a amplificar les potencialitats científiques dels grups de recerca, alhora que contribuir a l’oferta de serveis científics cap a tercers, per exemple el sector privat. També el CSIC té centres i instal·lacions de gran valor a Bellaterra com la sala blanca del Centre Nacional de Microelectrònica (CNM), l’Institut de Ciències de Materials de Barcelona (ICMAB), etc.

Existeix un precedent de col·laboració entre les diferents institucions que estan discutint aquesta qüestió, i que és el conveni que les vincula a totes dins el Campus d’Excel·lència Internacional de la UAB. Probablement sobre aquest marc genèric es podrà arribar a acords més concrets per crear una nova lògica de creació, utilització i pagament dels serveis científico-tècnics al Campus de Bellaterra.

Habitualment les plataformes tecnològiques constitueixen recursos estratègics imprescindibles per a la recerca però en canvi deficitaris des del punt de vista de la seva rendibilitat econòmica. No només el seu elevat cost dificulta la recuperació de les inversions, sinó que alhora moltes vegades la seva utilització únicament per una sola institució fa que no es facin servir al 100%.  Cal dir també que alguns d’aquests equipaments poden restar obsolets en relativament poc temps, per tant les iniciatives per rendibilitzar el seu ús són molt benvingudes.

Caldrà valorar tots els pros i contres però d’entrada la iniciativa s’ha rebut molt bé per part de totes les institucions.

L’oasi argentí: Instituto Leloir

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de visitar algunes institucions argentines de recerca. Entre elles volia destacar l’Instituto Leloir, un centre de recerca biomèdic també actiu en agrigenòmica amb estàndards europeus, és a dir, una perla, un oasi dins un context on la manca de recursos i la intervenció publica dificulten o frenen el desenvolupament de la recerca. No és casualitat que poc temps abans que jo, visités el centre l’Iain Mattaj, el director de l’EMBL.

En el Leloir hi conflueixen diverses coses: un ferm finançament, diversificat i constant, basat en endowment (un milió de dollars anual), personal pagat pel CONICET, ingressos competitius de l’Institut Nacional de Salut dels Estats Units o del centre de recerca Howard Hughes, per exemple, i ingressos d’altra espècie, alguns tan originals però alhora efectius (1 milió de dòlars anual) com les rendes per l’explotació agrícola d’uns terrenys en propietat.

L’Instituto destaca també per ser una fundació on els membres del patronat són científics triats democràticament entre els seus investigadors. Efectua una avaluació externa i internacional cada tres anys, amb efectes econòmics sobre el finançament de cada un dels 24 grups de recerca que hi treballen. Els caps de grup són triats amb processos oberts i internacionals. I fan transferència de coneixement, encara que subcontracten a una oficina externa (Inis Biotech) per fer-ho.

Visitar-lo és una bona experiència, fins i tot si ho feu de forma virtual.