El caràcter estratègic dels Centres CERCA per a un país com Catalunya

COVID-19 recercaDes de fa un mes aproximadament ens ha canviat la vida a tots. Pel que fa als centres CERCA, des de la Institució CERCA vam recomanar-los passar a un règim de teletreball, tret d’allò que es considerés essencial. Pocs dies més tard, vam haver d’enviar avís de tancament de tots els centres pel confinament de la població, tot i fer un esforç per mantenir vius els centres en allò essencial: projectes de salut imprescindibles, manteniment d’animals i plantes, línies cel·lulars i altres activitats on el seu estroncament podria produir danys irreparables.

En aquests dies, el comportament dels centres CERCA i la seva actitud ha estat exemplar. No només han aplicat les mesures sinó que també han respost generosament a les crides per donar material de protecció, aparells respiradors i d’altres.

A més, alguns d’ells s’han organitzat per a fer detecció massiva del virus amb les capacitats de PCR, com per exemple el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) per una banda i l’Institut d’Investigació Biomèdica vinculat a l’Hospital Josep Trueta (IDIBGI) amb l’empresa Hipra a Girona.

Els centres CERCA també han preparat i estan preparant diversos projectes de recerca contra el COVID-19; a les convocatòries del Programa H2020 a Europa, i a la convocatòria del Instituto de Salut Carlos III (ISCIII) on, a dia d’avui, n’han presentat 53. Els centres CERCA que han preparat aquests projectes són:

• Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG)
• Centre de Regulació Genòmica (CRG)
• Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)
• Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)
• Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)
• Institut de Física d’Altes Energies (IFAE)
• Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida)
• Institut de Recerca de la Vall d’Hebron (VHIR)
• Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IR Sant Pau)
• Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)
• Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)
• Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGi)
• Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron (VHIO)
• Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM)

Els diferents centres han fet un esforç per preparar projectes interdisciplinaris i ben aviat sortiran a la llum alguns projectes realment originals i de gran impacte en àrees tan llunyanes (o properes) com la demografia, la telefonia mòbil i la modelització matemàtica, entre d’altres.

Així mateix, també han participat activament a la crida de projectes que ha fet el Departament de Salut.

Per tant, estem en un sistema molt dinàmic que està reaccionant davant la crisi sanitària. Això posa de manifest el caràcter molt estratègic d’aquests centres de recerca. Cal recordar que la recerca és una activitat a llarg termini, i encara que es puguin fer reaccions intenses i a curt termini, això passa només perquè molt temps abans s’ha anat construint i acumulant coneixement. D’altra manera seríem totalment dependents de la recerca d’altri.

Bé, cal recordar això perquè espero que aviat tindrem el post-confinament i post-crisi sanitària, i caldrà ajudar a que aquests centres segueixin treballant.

Catalunya / CERCA: progressió internacional ascendent

Vull fer pública una dada inèdita que és el percentatge que representa la producció científica de Catalunya l’any 2010 respecte a d’altres territoris. Respecte al món (1,04%) i respecte a la UE 25 (2,92%), en ambdós casos Catalunya segueix una trajectòria ascendent malgrat les restriccions d’entorn a les que està sotmesa la recerca del país. L’any 2010 a Catalunya es van publicar 13.287 articles científics. En 10 anys la producció científica de Catalunya s’ha gairebé triplicat. Això és només explicable pel canvi de model pel que va optar Catalunya amb la implantació d’ICREA, la creació dels centres CERCA, i la professionalització de les agències de gestió i avaluació de la recerca, principalment l’AGAUR. Les dades han estat calculades pel grup BAC, Eduard Suñén, Raül Méndez i Lluís Rovira (CERCA-FCRI), en base a les dades de NSI (National Science Indicators) i NCR (National Citation Report for Spain) de Thomson Reuters.

Aquesta bona notícia ve amanida amb la recent publicació d’un rànquing d’institucions de recerca (Excellence Mapping) basat en els Highly Cited Papers (entre els 10% més citats) que publica cada institució, per disciplina. Aquest rànquing ha estat elaborat per  Lutz Bornmann, investigador en Ciències Socials de la Max Planck Society, i comprèn aquelles institucions que entre 2005 i 2009 han publicat més de 500 papers indexats per SCOPUS i citats fins a 2011. L’aplicació d’aquest rànquing als centres CERCA és complexa ja que en el període 2005-2009 molts centres CERCA a Catalunya encara estaven en període de creació/consolidació per tant, difícilment podien arribar al mínim de papers requerit. I al mateix temps, la complexitat en la governança institucional associada a alguns CERCA fa que la signatura bibliogràfica no estigués encara estandarditzada en el període de referència. Tot i així, hom pot trobar a alguns CERCA com són ICFO, IFAE, IRTA, Agrotecnio, IMIM, VHIR, IDIBAPS, IDIBELL, IGTP entre els que hi apareixen. Concretament, ICFO lidera a nivell mundial en aquest rànquing les institucions de l’àmbit de física i astronomia, la qual cosa representa una gran fita per a la recerca catalana.

No hi ha dubte que si aquest rànquing es calculés per a una finestra temporal més recent no només apareixerien més centres CERCA sinó que el seu impacte seria molt major segons les dades preliminars de què disposem que apunten en aquesta direcció.

Per tant, Catalunya es posiciona millor a nivell internacional, augmenta la visibilitat de les seves institucions, i entra a la lliga dels millors en algunes àrees. Ara ens cal no deixar-nos d’imaginar noves fites i nous reptes per a la propera dècada, tot i essent conscients de les importants restriccions que afecten la base científica del país.

CERCA al CBUC

Catalunya és un país científicament molt actiu i això fa que la producció i el consum de literatura científica siguin elevats dins la comunitat científica i universitària. En aquest sentit, fins ara, el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya ha jugat un paper clau per garantir l’accés mancomunat de les universitats catalanes a les principals revistes electròniques sobre una base de negociació conjunta amb els proveïdors, cosa que ha estalviat costos importants al sistema universitari.

Recentment, la Institució CERCA ha arribat a acords amb les universitats catalanes, els centres CERCA i el CBUC perquè també els CERCA puguin gaudir dels avantatges d’un accés consorciat. Aquest accés dels CERCA s’ha definit en tres fases, i està ja iniciant-se. Avui mateix s’han posat les bases perquè el primer d’un dels grans centres CERCA, l’IRTA, entri en l’accés consorciat a les revistes electròniques del CBUC. En breu serà ja una realitat. Altres CERCA han mostrat ja el seu interès per seguir aquesta via.

Aquesta dinàmica portarà a ampliar la força de negociació del CBUC vers els grans proveïdors, a articular la informació científica del país, i també a apropar l’evolució científica de les universitats i centres de recerca de Catalunya. En paral·lel, seria just també que el col·lectiu CERCA, a part de ser usuari de la literatura científica electrònica, pogués d’alguna manera participar en la presa de decisions que li acabaran afectant, des del propi CBUC. Tot un repte sobre el qual caldrà pensar-hi i, si escau, emprendre’l.

Catalunya comença a jugar la “Champions”

En el període 2008-2012 els investigadors de les institucions de recerca catalanes van publicar 111 articles a la revista Science i 136 a la revista Nature. Si aquesta dada la referenciem a la població catalana de 2011 (segons l’Institut d’Estadística de Catalunya), trobem que en aquests darrers 5 anys s’han publicat 33,38 articles a Nature o Science per cada milió d’habitants a Catalunya. Aquesta dada ja mostra per si mateixa el nivell de la recerca catalana i la seva ambició per publicar a les millors revistes.

Però potser la dada més interessant és la comparativa amb altres països o territoris. Si dèiem que per a Catalunya (33,38) la xifra d’articles a Science i Nature 2008-2012 per milió d’habitants era considerable, també ho és per Israel (31,92), així com per Alemanya (22,19), i ja es va reduint en d’altres països com França (18,15), i finalment és només una tercera part quan ens referim a Espanya (10,79), dada que inclou Catalunya, i que per tant mostra que Catalunya participa al 50% de les publicacions a Nature i Science de l’Estat.

Aquestes dades es poden portar a fer certes deduccions. Una, que malgrat que el quinquenni analitzat inclou almenys 3 anys on la crisi econòmica ja galopava entre nosaltres, almenys l’output científic de qualitat fins ara no només s’ha preservat sinó que encapçala els països europeus, i per tant estem entrant a la Champions. També podríem deduir que el suport que rep la recerca a Catalunya a partir de pressupostos públics, a diferència de la resta de l’Estat espanyol, permet aconseguir fites molt importants. I també que els investigadors de Catalunya tradueixen bé els seus projectes competitius en publicacions de molt alt nivell.

Voldria acabar expressant que cal encara enllestir moltes coses però que anem ben encaminats. Cal millorar el nostre sistema de formació i educació, cal esdevenir una societat del coneixement on els resultats de la recerca contribueixin significativament al desenvolupament econòmic, cal que la nostra societat entengui la ciència i respecti i retribueixi bé als professionals que hi treballen, i encara no som a prop de tot això.

 

Font: Web of Science (Thomson Reuters).

Oasi científic?

Recentment des del Grup de Bibliometria i Avaluació de la Ciència (BAC), recolzat per CERCA i la FCRI, s’ha elaborat un estudi bibliomètric sobre l’activitat científica en base a publicacions a Catalunya entre 1995 i 2009.

En aquests 15 anys de gran intensitat científica al nostre país, entre d’altres coses Catalunya ha superat l’1% de la producció científica mundial, publicant més de 12.000 articles anuals els darrers anys. Aquesta producció fa que Catalunya superi per primera vegada a la seva història a països com Finlàndia o Dinamarca, i en termes relatius de num. de publicacions per personal dedicat a l’R+D, Catalunya supera també a Holanda, França, Alemanya, i també a Espanya.

Tots sabem però que la quantitat no fa la cosa, i que cal rascar en aspectes de qualitat i excel·lència per fer mesures fines. Doncs en aquest aspecte, la trajectòria de Catalunya és molt bona. Catalunya es desmarca de la resta de l’estat espanyol i mostra xifres sorprenents. Per exemple, en aquests 15 anys s’han publicat més de 1.600 articles dins l’1% d’articles més citats del món. I també quasi 250 articles dins l’1‰ d’articles més citats del món. I la bona notícia és també que són els centres de recerca a Catalunya qui més producció mostren d’aquests articles tan especialment citats.

Si extrapoléssim aquestes dades a 10 anys vista el resultat ens permet somiar com a país intens en coneixement, oasi científic al Sud d’Europa. Ara convé que cadascú de nosaltres, tothom des de la seva responsabilitat, contribueixi a afinar la maquinària d’aquest rellotge i a fer possible el somni.

L’Estudi esmentat es farà públic properament amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. Si utilitzeu alguna de les dades anteriors cal que citeu l’estudi com:

NCR Catalunya 1995-2009. Evolució de la producció científica de Catalunya en els últims quinze anys.
Raül Isaac Méndez-Vásquez1, Eduard Suñén-Pinyol1, i Lluís Rovira2
1Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca. Research Group on bibliometrics (BAC)
2Institució CERCA. Centres de Recerca de Catalunya. Barcelona, 2012.