L’avaluació(?) de les revistes científiques en catalanística

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de participar en una jornada a la Universitat d’Alacant presentant algunes dades sobre problemàtiques associades a la valoració de les revistes científiques de catalanística.

La catalanística aplega les disciplines d’història, llengua i literatura catalanes. Hom pot trobar les revistes científiques catalanes (365) amb els seus articles “full text” a Racó (amb 4,5 milions de consultes el 2011), i entre elles també les de catalanística, que són menys d’un centenar.

Concretament a CARHUS+ 2010 es classifiquen 52 revistes de catalanística en funció de la seva visibilitat i format, principalment. D’aquestes, 17 constitueixen les de primer nivell (A). Això permet als investigadors d’aquestes àrees tenir referents en revistes on publicar alguns dels seus millors treballs, ja que les millors revistes de catalanística es troben als Països Catalans, tret de comptades excepcions.

Curiosament, CIRC (una classificació de revistes promoguda per la Univ. de Granada, el CSIC, la Univ. de Navarra, y la Univ. Carlos III) no atorga a cap revista de catalanística el valor A de la seva classificació. En paral·lel, ERIH (una classificació de revistes europea promoguda per la European Science Foundation) ho fa només a dues revistes, Faventia i Estudis. Revista de Història Moderna.

Des d’un altre vessant, les agències d’avaluació a Catalunya (AGAUR i AQU), informen als seus avaluadors de l’existència de CARHUS+ i, per tant, del valor de les revistes de catalanística. Les agències estatals, ANECA i CNEAI valoren les revistes científiques en base a ERIH, als llistats de Thomson Reuters (Web of Knowledge), INRECS, etc. però no utilitzen CARHUS+.

La situació descrita provoca situacions grotesques com considerar que cap investigador de catalanística pugui sortir ben parat d’una avaluació a les agències estatals si se li mesuren especialment les seves contribucions a revistes. Òbviament, això és una situació que requereix mesures correctores.  De la mateixa manera que s’exigeix als investigadors que innovin en la seva recerca també caldria evolucionar els sistemes de classificació i d’avaluació perquè puguin detectar la realitat de la recerca en les diferents disciplines.

La simple aplicació de sistemes d’avaluació estàndard iguals per a totes les àrees pot portar a injustícies notables que caldria sobrepassar.

 

La mesura de la ciència en Humanitats i Ciències Socials

Dijous passat vaig tenir l’oportunitat de fer una presentació en el marc del CRECS 2012, organitzat pel Grup d’Anàlisi sobre Estratègia i Prospectiva de la Informació(ThinkEPI) i sobre tot per en Tomàs Baiget, a la Universitat Politècnica de València.

El perfil dels assistents era bàsicament d’editors de revistes científiques, així com investigadors dels àmbits de les Humanitats i les Ciències Socials.

Algunes de les qüestions que es van debatre amb més intensitat van ser la pertinença de publicar a revistes científiques en llengües nacionals altres que l’anglesa, o la idoneïtat de les cites per mesurar la producció científica en Humanitats i Ciències Socials. També va aparèixer el concepte de l’”Altmetrics”, orientat a la mesura de l’activitat científica de manera alternativa a com es fa fins ara, per exemple a partir de les consultes o descàrregues que fan els usuaris a un article electrònic penjat a internet, etc.

La meva intervenció va anar centrada a presentar CARHUS+ 2010 que és una classificació objectiva i reproduïble de revistes científiques d’Humanitats i Ciències Socials que estableix 4 grups, A, B, C i D. De fet CARHUS+ ja utilitza Almetrics ja que basa una bona part de la classificació en la mesura de la visibilitat de les revistes no per cites obtingudes en els seus papers sinó per presència a bases de dades. Aquesta classificació estableix revistes de referència en tots els àmbits i anima a la internacionalització de la recerca, tot i respectant la publicació en català en les àrees d’Història, Literatura i Llengua catalanes.

Des d’aquí vull animar als investigadors de les àrees relacionades a utilitzar CARHUS+, especialment als joves investigadors que encara han de fer les publicacions més significatives de la seva carrera, així com a les agències d’avaluació per tal d’evitar que els conflictes d’interessos que esporàdicament es poden donar puguin enterbolir les avaluacions basades únicament en el Peer Review.

Informació científica i Llei Catalana de la Ciència

Divendres passat vaig presentar la conferència “La informació científica: nou concepte en les polítiques de recerca” a l’Institut d’Estudis Catalans, en el marc de les primeres Jornades de Gestió de la Informació Científica.

La producció científica de Catalunya, en publicacions internacionals, va superar l’any 2009 la de Dinamarca, Finlàndia i Noruega, entre d’altres, amb més de 14.000 documents. Per tant, és un tema transcendent la gestió de tot allò que es produeix a Catalunya addicionalment a allò que consumim de fora, pel que fa a ciència.

Hi vaig destacar alguns antecedents i institucions rellevants entorn de la informació científica a casa nostra, com l’anella científica, el CESCA, el CBUC, UNEIX, el GREC, el CVN, etc. I posteriorment vaig proposar un DAFO on les fortaleses són la xarxa física de connexió entre les institucions de recerca, l’experiència en accions consorciades, i el suport públic continuat.

Això ens porta a un escenari d’oportunitats si com a país podem superar la descoordinació i atomització en aquesta matèria. Aquestes oportunitats passen per alinear les accions que s’estan portant a terme, cosa que resultaria en estalvi, racionalització i eficiència.

M’imagino fer això a partir d’una clara voluntat política. Potser creant un organisme regulador transversal, amb caràcter vinculant, per totes aquelles accions d’informació científica vinculades a la Generalitat, Universitats, i altres institucions. Potser connectant tots els dipòsits d’informació científica, i creant estàndards, classificacions, etc. comuns per a tots, que ens permetin alhora connectar-nos a fora.

Sigui com sigui, la discussió sobre els continguts de la nova Llei de la Ciència de Catalunya que s’enceta ara hauria d’incloure aquests continguts, i regular-los adequadament per permetre fer un nou pas endavant.

La informació científica: nou concepte en les polítiques de recerca