Les coses no passen per casualitat…

Darrerament s’han publicat un parell de textos que fan referència al sistema català de recerca i universitari. Jo, pel meu biaix professional, em referiré bàsicament al què diuen respecte als centres de recerca CERCA.

Els textos són:

1. Carlos Andradas. Rector de la Universidad Complutense de Madrid. Las Universidades de Madrid: en busca del tiempo perdido

2. La Vanguardia. Opinions de Nazario Martin. President de la COSCE, entre d’altres. Catalunya lidera la ciència en España.

Tots dos textos fan referència als centres CERCA. Al primer es diu “…bajo el auspicio de la Generalitat se han ido creando institutos de investigación de alta calidad, muchos de ellos con alguna vinculación con la Universidad, dotándolos de un modelo de funcionamiento y gobernanza propio, más ágil y flexible, así como de una financiación que les permitiera entrar en el llamado círculo virtusoso: alcanzar una masa crítica suficiente para ser capaces de generar Nuevos ingressos para la investigación y la captación de talento, que a su vez atrae más recursos y talento. Este modelo se ha culminado en 2010 con la agrupación de estos institutos en la red CERCA, que a fecha de hoy cuenta con 43 centros. “

El segon explica “…’El caso de Catalunya es un éxito’, considera Nazario Martín, COSCE “Muchos de los investigadores que han obtenido un ERC para centros catalanes son extranjeros que venían muy bien preparados para solicitarlas. El sistema catalán ha sabido atraer y captar talento. (…) En concreto, en la última convocatòria de 2015 (ERC) donde más exito ha tenido Catalunya ha sido en la categoria de Proof of Concept, una iniciativa de financiación lanzada hace cinco años (…), de las 20 ayudas concedides a España, 13 han recaido en centros catalanes, lo que supone un 65% del total…”

És rellevant que algunes persones externes al nostre sistema parlen de les fites aconseguides pels centres catalans, principalment CERCA. Cal dir també que la majoria de comentaris són molt reduccionistes i s’estalvien l’anàlisi profunda. Caldria partir de la base que les coses no passen per casualitat. Si bé en algun dels textos s’esmenta que això passa perquè Catalunya sí té una política científica, això no deixa de ser una vaguetat. En la meva opinió caldria anar a un cert detall com per exemple que tots els centres catalans tenen un Consell Assessor Científic que els guia sistemàticament; que alguns dels equips professionals i investigadors dels centres són molt competents; que els centres CERCA s’avaluen sistemàticament cada 4 o 5 anys; que des de la I-CERCA, la Direcció General de Recerca, Direcció General de Recerca i Innovació en Salut, es fa una tasca de seguiment i resolució de problemes molt intensa, planificació estratègica, fusions, etc.

En ambdós textos s’entreveuen lamentacions perquè a Espanya no hi passa el mateix. Bé, doncs una darrera l’altra cal prendre les decisions adequades a Espanya perquè hi passin més coses dignes d’exaltació. No es tracta de dir sinó de fer, amb discreció i efectivitat. Sense biaixos ni tics que desviïn els diners fora dels nuclis de qualitat. Les oportunitats per Espanya són molt grans però no sembla que gairebé ningú les detecti i les aprofiti. Ans al contrari, la concessió de control del sector públic està conduint les institucions de recerca cap a camins de pedres.

El conseller Baiget, president de CERCA, al Parlament

Dijous 25 de febrer el Conseller Baiget i President de CERCA presenta al Parlament les seves línies de treball en matèria d’Empresa i Coneixement.

Entre totes les actuacions i dades se’n destaquen algunes de gran interès de país o d’interès específic per als centres CERCA.

A l’inici de la seva ponència destaca que aquest Govern ha estat configurat per fonamentar la transició de CAT cap a la independència, sempre col·laborant amb totes les administracions i tocant de peus a terra. Introdueix la bonança i creixement de les exportacions catalanes que en el darrer any han crescut un 6%. Esmenta que el PIB industrial català compleix ja el % (25%) que avui per avui es planteja la UE per a l’any 2020.  Però alhora reconeix la situació desoladora de l’atur a Catalunya i la necessitat de reactivar més encara l’economia basada en benestar i ocupació amb un teixit empresarial de valor afegit.

Pel que fa als centres CERCA, esmenta la gran capacitat de captació de fons europeus. I en aquest sentit fa un “challenge” al sector privat a seguir la inversió pública en R+D, per possibilitar un creixement del sector. Cita les Universitats i els centres de recerca com a veritables estructures d’Estat. En parlar de talent anomena que els centres CERCA han contribuït decididament a falcar la captació de talent, addicionalment a ICREA, Universitats, grans infraestructures… I també posa de manifest el rol d’agències professionalitzades del Govern en matèria d’R+D per ser efectius i eficients en tots els aspectes de gestió. Aquí hi inclou la Institució CERCA.

En general i majoritàriament bona opinió per la trajectòria de la recerca i dels centres de recerca. No grans problemes específics. Bona acceptació i sensació d’impuls compartit.

Endavant, doncs.

 

La visibilitat del Programa CERCA

La Generalitat de Catalunya destina cada any uns 100 milions d’Euros de manera ordinària a finançar els centres CERCA, els quals en conjunt superen els 400 milions d’Euros de pressupost. Aquest programa de Govern busca no només captar fons addicionals per a la recerca, amb la implicació de diferents actors com les universitats, els hospitals, el CSIC, etc. sinó també obtenir una visibilitat de CERCA per poder així mostrar a Catalunya i al Món la realitat i el potencial d’una recerca catalana ben organitzada i efectiva, comú en països i economies ben desenvolupades.

El programa CERCA ha assolit uns nivells d’execució de la recerca rellevants, que es poden mesurar pel lideratge en ajuts europeus, en ERC Proof of Concept (PoC), per les moltes publicacions prestigioses de gran impacte, per la contribució a iniciatives internacionals, per la captació de talent, per la creació d’empreses, etc. Però en canvi no ha assolit encara una visualització suficient de CERCA com a conjunt, addicional a la que cada centre fa de manera individual (que també cal fer!).

Com diria un anglosaxó, … as a matter of accountability… caldria que els centres CERCA s’impliquessin més ( a canvi de les aportacions basals que reben) en aportar actius per aquesta marca conjunta que en determinats indicadors fa ombra a Europa a institucions com CNRS, Max Planck, CSIC, INSERM, INRA, etc.

Notes de premsa, pàgines web, convenis institucionals, participació a congressos i conferències, i moltes altres activitats són bons targets per contribuir a la identitat comuna CERCA que com a plataforma ens ha de portar més força en la presa de decisions en l’àmbit científic a nivell europeu i internacional. Renunciar a això és perdre actius.

Cal adreçar més esforç a aquesta qüestió des de cada una de les més de 40 institucions que pertanyen a CERCA. La prova del cotó serà quan cada investigador o investigadora d’un centre sàpiga que està treballant en un centre CERCA. Avui encara, no estem en aquest punt.

Nova legislatura

Abans de festes de Nadal vaig enviar la meva felicitació de bons desitjos als directors dels Centres CERCA tot demanat que el 2016 ens aportés estabilitat i clarificació en el marc legal, i en el context polític de Catalunya. Sembla que la vam encertar. I poc després es va desencallar el procés d’investidura del President de la Generalitat.

El President Carles Puigdemont, en el seu discurs d’investidura al Parlament, va esmentar (com a mínim) tres coses molt rellevants per als centres CERCA. Primer, que els pressupostos de recerca s’incrementarien. Després, que en aquesta legislatura es farà una Llei de la Recerca. I finalment, també que es farà una Llei de Mecenatge.

El major finançament és rellevant perquè és la mare del ous. Gairebé qualsevol altra mesura que vulguem prendre en el marc dels centres CERCA requereix de finançament addicional. És molt estratègic destacar que caldria aprofitar aquest possible increment de fons per que els centres que per mèrits propis fan una tasca més efectiva i amb major impacte, fossin els més beneficiats en el repartiment. Això suposaria un incentiu de creixement molt fort per assolir noves quotes de qualitat al sistema.

A Catalunya mai no hem tingut una llei pròpia de recerca. Si bé històricament s’han fet alguns intents, mai no ha reeixit. Novament tenim una oportunitat, possiblement associada a un canvi de marc legal. És a dir, si el procés segueix avançant, que tot sembla indicar que sí, una nova llei de la ciència o la recerca serà imprescindible aleshores per regular allò que ara ens regulen des de l’Estat espanyol. I això significarà un nou impuls per facilitar creixements més ràpids i més sòlids, sense cotilles burocràtiques.

Finalment, la Llei de Mecenatge. Avui ja no són rars els mecenes filantròpics a les nostres institucions de recerca, si bé el context no és fàcil. Les donacions a països amb tradició legal per afavorir la filantropia són molt rendibles fiscalment, en canvi aquí fer donacions és encara un acte de fe, a contracorrent. Cal accelerar aquests canvis per permetre estar millor finançats, i que no tot el pes recaigui damunt les espatlles del sector públic.

Reptes importants en moments especials.

Recordarem el 22 d’abril

Ahir es van alinear els astres i van tenir lloc una sèrie d’esdeveniments molt positius per als centres CERCA. En realitat no és una conseqüència astrològica sinó resultat d’una feinada impressionant, acurada, efectiva i oportuna que dóna els seus fruits.

L’ICFO va obtenir el reconeixement HRS4R de la Comissió Europea. Al mateix temps I2CAT va guanyar quatre projectes europeus H2020 del programa de mòbils 5G: SONATA, CHARISMA, SESAME i SG-Xhaul, un dels quals està liderat per l’institut. Destacadament, l’IBEC va obtenir el reconeixement Severo Ochoa del MINECO, i el CRM va obtenir el reconeixement María de Maeztu per la BARCELONA GRADUATE SCHOOL OF MATHEMATICS (BGSMath), una autèntica fita estructural del sistema de recerca català.

També vam ser coneixedors que al Dr. Manolis Kogevinas del CREAL l’han fet president de la International Society for Environmental Epidemiology. Finalment, més enllà del sistema CERCA, al nostre sector privat, l’empresa Grífols obté crèdit de 100 milions d’Euros del pla Juncker de la UE per a recerca i innovació en derivats del plasma. També una gran notícia.

Bé, sense ser autocomplaent, unes setmanetes a aquest ritme i potser sí tindrem el primer Nobel català abans de 15 anys, si se’m permet la llicència! Cal seguir plantejant nous reptes ambiciosos i anar-los assolint.

Bon Sant Jordi!