El caràcter estratègic dels Centres CERCA per a un país com Catalunya

COVID-19 recercaDes de fa un mes aproximadament ens ha canviat la vida a tots. Pel que fa als centres CERCA, des de la Institució CERCA vam recomanar-los passar a un règim de teletreball, tret d’allò que es considerés essencial. Pocs dies més tard, vam haver d’enviar avís de tancament de tots els centres pel confinament de la població, tot i fer un esforç per mantenir vius els centres en allò essencial: projectes de salut imprescindibles, manteniment d’animals i plantes, línies cel·lulars i altres activitats on el seu estroncament podria produir danys irreparables.

En aquests dies, el comportament dels centres CERCA i la seva actitud ha estat exemplar. No només han aplicat les mesures sinó que també han respost generosament a les crides per donar material de protecció, aparells respiradors i d’altres.

A més, alguns d’ells s’han organitzat per a fer detecció massiva del virus amb les capacitats de PCR, com per exemple el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) per una banda i l’Institut d’Investigació Biomèdica vinculat a l’Hospital Josep Trueta (IDIBGI) amb l’empresa Hipra a Girona.

Els centres CERCA també han preparat i estan preparant diversos projectes de recerca contra el COVID-19; a les convocatòries del Programa H2020 a Europa, i a la convocatòria del Instituto de Salut Carlos III (ISCIII) on, a dia d’avui, n’han presentat 53. Els centres CERCA que han preparat aquests projectes són:

• Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG)
• Centre de Regulació Genòmica (CRG)
• Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)
• Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)
• Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)
• Institut de Física d’Altes Energies (IFAE)
• Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida)
• Institut de Recerca de la Vall d’Hebron (VHIR)
• Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IR Sant Pau)
• Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)
• Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)
• Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGi)
• Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron (VHIO)
• Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM)

Els diferents centres han fet un esforç per preparar projectes interdisciplinaris i ben aviat sortiran a la llum alguns projectes realment originals i de gran impacte en àrees tan llunyanes (o properes) com la demografia, la telefonia mòbil i la modelització matemàtica, entre d’altres.

Així mateix, també han participat activament a la crida de projectes que ha fet el Departament de Salut.

Per tant, estem en un sistema molt dinàmic que està reaccionant davant la crisi sanitària. Això posa de manifest el caràcter molt estratègic d’aquests centres de recerca. Cal recordar que la recerca és una activitat a llarg termini, i encara que es puguin fer reaccions intenses i a curt termini, això passa només perquè molt temps abans s’ha anat construint i acumulant coneixement. D’altra manera seríem totalment dependents de la recerca d’altri.

Bé, cal recordar això perquè espero que aviat tindrem el post-confinament i post-crisi sanitària, i caldrà ajudar a que aquests centres segueixin treballant.

Cinc centres CERCA amb finançament de La Caixa

La setmana passada va tenir lloc un acte al Cosmocaixa on es presentaven cinc projectes de transferència desenvolupats per cinc centres CERCA amb finançament, principalment de La Caixa. Els centres esmentats eren CRG, IBEC, ICFO, ICIQ, i IRB Barcelona. L’acte va estar presidit per Jaume Lanaspa, director general de la Fundació La Caixa, i Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement i President de CERCA.

L’acte és rellevant en diversos sentits. En primer lloc perquè el seu contingut és estratègic en l’aspecte que a Catalunya ens cal que els resultats de la recerca que anem obtenint es tradueixin en innovacions útils a nivell econòmic i/o social. I això és justament l’orientació que portava la contribució de La Caixa en aquests projectes.

També ho és perquè contribueix a consolidar tota una línia d’actuacions que apunten al mateix objectiu, com són PROVA’T (CERCA), els ajuts Proof of Concept (ERC), principalment.

I és rellevant també pel ressò que s’ha fet de l’acte. Un país que vulgui tenir reconeixement en recerca al món ha de complir almenys tres elements: tenir una recerca de qualitat, que la seva societat sigui sensible als avenços científics i que els seus resultats de la recerca siguin transferits als sectors econòmics i socials del mateix país.

De forma anecdòtica, un dels ponents científics va declarar haver gaudit d’una beca Fulbright de La Caixa fa més de dues dècades, cosa que va ser celebrada pels assistents. Esperem d’aquí a dues dècades més que puguem celebrar molts casos d’èxit més a nivell científic amb el suport de La Caixa. Aquesta constància és el que aporta confiança a un sistema de recerca i innovació.

I si fossis tu la peça clau?

La motivació científica dels joves estudiants preuniversitaris és un dels majors reptes de la nostra societat basada en el benestar. El progrés científic funciona quan hi ha les persones amb inquietuds i preparació suficient. Contribuint amb el nostre gra de sorra en aquesta causa, i en el marc de la 17a Setmana de la Ciència que tot just acabem de finalitzar a Catalunya, CERCA proposa un video i una activitat dirigida principalment a l’alumnat d’ESO, perquè tinguin més elements de judici sobre les possibilitats del seu futur professional.

Aquests materials s’han desenvolupat en col·laboració amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), Zinhezba, entitat dedicada a l’educació en valors, i personal investigador dels centres CERCA Institut Català de Paleontologia (ICP), Institut Català de Ciències del Clima (IC3) i Centre de Regulació Genòmica (CRG).

El vídeo comença amb una frase senzilla però que resumeix tot el que volem transmetre: «La ciència és maca». Continua donant unes quantes pinzellades del que un jove pot arribar a ser si decideix aventurar-se en el món de la recerca, un món ric i divers que es pot iniciar per carreres professionals molt diversificades i cada cop més estretament relacionades amb la tecnologia.

Complementàriament, hem editat una guia didàctica directament relacionada amb els continguts del vídeo. Adjuntem aquests materials perquè hi feu un cop d’ull i els utilitzeu lliurement en cas que ho considereu adient.

Guia pedagògica: I si fossis tu la peça clau?

CERCA flagships

El dia 26 d’octubre es van fer públics els resultats de la convocatòria Severo Ochoa, i entre els guardonats hi figurava el Centre de Regulació Genòmica (CRG).

Els darrers dies s’han fallat els Premis Nacionals de Recerca a Catalunya, i la categoria de Talent Jove s’ha atorgat al biòleg Dr. Ben Lehner, Professor d’Investigació i cap de grup junior al CRG, en la disciplina de Biologia de Sistemes. Aquests dos fets més d’altres en la mateixa direcció apuntalen la recerca feta al CRG com una de les més emblemàtiques del nostre sistema.

També l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) ha rebut el Severo Ochoa en la darrera convocatòria. I avui dimarts 6 de novembre l’IFAE presenta al CosmoCaixa una conferència del Professor Higgs, que va generar la teoria del Bossó de Higgs, línia de recerca treballada brillantment des del mateix IFAE, en la persona de la Dra. Martine Bosman, entre d’altres. Una altra mostra doncs de la potència científica de la recerca d’un centre català.

L’IC3, l’Institut Català del Clima, avui ha acollit la reunió europea de l’ECOMS, que aplega els tres principals projectes de predicció climàtica a mig termini, SPECS, NACLIM i EUPORIAS, que marcaran en la seva discussió de resultats la política europea de predicció climàtica Horizon 2020, i la seva aplicació per al consum de serveis de predicció climàtica. Per tant, un altre centre CERCA com a protagonista d’una acció de primer nivell científic a nivell europeu.

I finalment destacar que també avui ha tingut lloc una jornada sobre les convocatòries del Consell Europeu de Recerca (ERC) a la UPF, i els casos d’èxit que s’han exposat, dos de tres, corresponien a centres CERCA en les persones del Dr. Manel Esteller (IDIBELL) i del Dr. Romain Quidant (ICFO). Per tant, un nou èxit de la recerca de primer nivell catalana. Afegir també que s’ha parlat de la convocatòria SINERGY de l’ERC, i que d’entre les 700 propostes que es van presentar, sembla ser que hi ha una selecció en una short list de 16 projectes, entre els qual n’hi ha un liderat per un centre CERCA. Arribar aquí ja és una fita en sí mateix, però caldrà estar a l’expectativa les properes dues setmanes per veure com es resol aquest tema, i veurem si podem així proposar-vos noves celebracions sobre la recerca catalana.

Això és només una mostra però amb certa freqüència hi ha esdeveniments com els que aquí s’esmenten. Per sort, els reptes es van transformant en casos d’èxit.

CERCA 2 – Barça 1

Recentment, el 6 de setembre, en un apartat “semàfors” d’un dels principals diaris del nostre país apareixien dos investigadors destacats dels centres CERCA. Per una banda, Roderic Guigó, del Centre de Regulació Genòmica, apareixia com a líder del projecte Encode, projecte que representa la continuació del mític HUGO (Human Genome). Al seu costat, Josep Baselga, de l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron (VHIO), hi sortia pel seu nomenament com a director del Memorial Sloan-Kettering Hospital de Nova York, el millor centre del món per al tractament del càncer.

Més avall, el futbolista barcelonista Xavi Hernàndez hi era destacat per haver guanyat el premi Princep d’Astúries de l’Esport.

Potser aquest mes de setembre algunes coses estan canviant al nostre país. És encoratjador que per una vegada la ciència de qualitat que es fa a Catalunya tingui més visibilitat mediàtica als mitjans que el futbol. Malgrat que no es poden comparar pomes amb peres, és una gran notícia que la recerca sigui “notícia” més enllà dels àmbits estrictament científics perquè dignifica la professió, contribueix a generar noves vocacions de joves investigadors i estudiants, perquè la ciència és una activitat constructiva que val la pena posar en valor i que pot contribuir a portar-nos a una economia del coneixement i, sobretot, perquè els nostres investigadors estan competint a la Champions a nivell mundial i cal que els catalans ho sapiguem.

Una altra constatació d’aquesta nova orientació és que enguany el pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona l’ha fet un investigador d’un centre CERCA, concretament en Lluís Torner, director de l’ICFO. Això suposa un canvi rellevant en el perfil dels pregoners, situant a un científic al capdamunt social de tots els “gremis” de la ciutat. Permeteu-me que destaqui unes paraules del seu pregó per acabar aquest text:

“’Fins aquí se sap’ defineix una frontera, una línia borrosa i contínuament canviant que separa allò conegut d’allò desconegut per a la humanitat al llarg del temps. El projecte del qual us parlem té a veure amb fer avançar la línia endavant, i fer de Barcelona un lloc únic al món per fer-ho”