Mapa del “talent”

El mot “talent” s’ha pervertit a casa nostra pel seu ús desmesurat i a voltes desafortunat. Cal ser curós a on s’aplica i veure’n la veracitat de les dades que el sustenten. Un exemple és el seu ús aplicat a la recerca a Catalunya. Jo faré una assumpció inicial, que pot ser molt criticable, però que crec que va en la bona direcció per parlar de talent adequadament. Assumeixo que si fem cas de l’indicador “concessions de l’European Research Council (ERC)” a Catalunya estem apuntant a una bona part dels investigadors de més talent que tenim al país.

Dit això em centro en les concessions històriques en Advanced Grants, Starting Grants i Synergy Grants fins a mitjans de 2015. En aquesta anàlisi agregada trobem que a nivell institucional la xifra més alta de concessions ERC està dins dels centres CERCA amb 69 investigadors, dels quals 25 són ICREA al mateix temps. Per la seva banda, ICREA té concedits també 19 ERCs que no estan a CERCA, per tant en total 44 ERC són investigadors ICREA. I també hi ha 43 concessions d’ERC que no són ni CERCA ni ICREA, la majoria d’ells a la universitat, grans infraestructures, o en algun centre del CSIC (que els podríem sumar amb els 19 ICREA fora de CERCA i donarien una xifra de 62 concessions ERC en el context universitari, grans infraestructures, o CSIC).

Concloent doncs, la major concentració de talent a Catalunya està en els centres CERCA. Per tant la retenció i captació de talent és efectiva en els instituts del programa CERCA atenent a l’indicador triat. Però al mateix temps, el programa ICREA de manera transversal fa també una aportació impressionant a la captació de talent, però queda clar que no de manera exclusiva com sovint es presenta als mitjans o en determinats fòrums.

Ara les qüestions obertes són: Perquè aprox. 200 ICREAs no han obtingut cap ERC? Per què en els centres CERCA molts investigadors destacats, caps de grup, etc. no han obtingut cap ERC? Per què en algun centre CERCA no hi ha cap ERC? Quins incentius calen a universitats i CSIC per tenir més ERCs?
No hi ha dubte que a Catalunya les institucions han fet una gran feina però massa sovint som conformistes en el discurs. El repte és seguir creixent en qualitat i omplir els espais amb ERCs allí on encara no n’hi ha.

Com serà CERCA el 2016?

El programa SUMA de CERCA, promogut per la Generalitat de Catalunya, ha anat fent via en els darrers anys. Això ha suposat una racionalització dels centres CERCA en contingut i nombre, que possiblement contribuirà a fer una millor activitat de recerca. Fóra interessant que altres institucions al país es plantegessin també una racionalització  per millorar la seva efectivitat.

En aquest sentit un dels primers processos d’integració de centres va ser el que ha portat a la fusió de l’Institut de Geomàtica (IG) dins el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC).

També, entre 2015 i 2016, està tenint lloc la integració per absorció de CRESIB dins l’Institut de Salut Global (ISGLOBAL) i, posteriorment, a 2016 s’integrarà així mateix el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) també dins ISGLOBAL. Ara ja ISGLOBAL té la consideració de centre CERCA.

En paral·lel s’ha produït  la integració de CRESA a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), mitjançant una estructura de centre mixt IRTA-UAB.

Al mateix temps, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) estan també avançant per integrar-se en una única estructura i, possiblement això tindrà lloc l’any vinent, creant un institut amb massa crítica suficient per fer front a reptes encara majors.

En l’àmbit biomèdic, Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC) s’està fusionant amb l’Institut de recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IR Sant Pau). També a la zona de Can Ruti, l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) queda absorbit per l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) i per l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC). L’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) resta pendent d’un ambiciós projecte d’absorció de la Fundació Clínic que tot just comença a caminar.

D’altra banda, l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)  acaba el seu procés d’absorció del CIN2 del CSIC.

I finalment el Markets, Organisations and Votes in Economics (MOVE), es transforma en una fundació privada de recerca (Fundació MOVE) fora de l’abast de CERCA.

Resten dos centres CERCA més, el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) i l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3), pendents de ser remodelats properament, sense que es pugui fer pública encara la seva forma final.

Per tant en resum, a 2016 la xifra final de centres CERCA estarà ja per sota de 40, entre 37 i 39 segons acabin algunes de les operacions de transformació que hi ha iniciades.

Com sera CERCA el 2016?

Catalunya es posiciona en els HRS4R Awards de la Comissió Europea

La pàgina web de la Human Resources Strategy for Researchers (HRS4R) de la Comissió Europea ofereix ja dades de les aproximadament 200 institucions que han obtingut el reconeixement HRS4R per la seva tasca en gestió dels recursos humans en recerca.

L’anàlisi de la informació s’ha de fer encara amb cura ja que a molts països europeus, entre ells alguns dels grans en recerca, no hi ha pràcticament reconeixement d’institucions amb el HRS4R. El que sí es pot apreciar és que alguns han fet els deures per transformar les seves institucions i fer-les més atractives i més respectuoses per als investigadors. En aquest sentit hi destaca el Regne Unit amb 91 institucions reconegudes, totes elles universitats. Els britànics han vinculat una política nacional de recursos humans en recerca, Concordat to Support the Career Development of Researchers, que inclou seguiment i avaluació, al reconeixement HRS4R de la UE. Això ha tingut l’efecte que podem apreciar a la taula adjunta.

Per la banda baixa hi ha absències destacades i també “manca d’interès?” per part d’alguns països. On és Suècia? Per què França i Alemanya juguen tan poc en això? Són qüestions que cal resoldre i de les quals encara no en sabem la resposta. El que sí sabem és que hi ha prop d’un miler de sol·licituds HRS4R pendents de resoldre per part de la UE i que això pot fer variar el mapa actual i respondre alguna d’aquestes qüestions.

A la zona mitjana, alguns països com Croàcia, Bèlgica, Itàlia, Noruega, Finlàndia, Holanda, i Catalunya entre ells, comencen a despuntar. L’anàlisi a casa nostra és que 4 centres CERCA (CRG, IRB, IRB Lleida i IRTA), 3 Universitats (UPF, URV i UAB), i AGAUR han obtingut el reconeixement.

Preveiem que als centres CERCA aquesta xifra augmentarà molt significativament en poc temps ja que l’acció feta a 2014 per promoure les bones pràctiques en recursos humans de recerca entre els centres està donant el seu fruit i moltes institucions han demanat el reconeixement. A les pàgines web de molts centres CERCA ja podeu veure el Pla d’Acció HRS4R presentat, abans de que la Comissió Europea hagi atorgat el HRS4R Award (IDIBELL, IDIBAPS,…)

Properament, el 3 de març, la Comissió Europea celebra el 10è aniversari de la Carta Europea de l’Investigador i el Codi de Conducta de les institucions finançadores. Totes les institucions amb HRS4R hi han estat convidades. Serà una bona ocasió perquè els centres CERCA tinguin visibilitat a Brussel·les.

HRS4R Award

A la taula no figuren alguns dels països amb 3 o menys HRS4R Awards

CERCA lidera Europa en ERC PoC

Aquesta setmana s’han fet públiques més concessions de l’European Research Council (ERC) pel que fa a la convocatòria de Proof of Concept (PoC). Aquesta convocatòria, considerada estratègica perquè, a partir de la qualitat de resultats científics, obre vies cap a la comercialització d’aquests resultats, és encara incipient a Europa. Va començar fa uns 3 anys, i en total s’han fet 229 concessions.

Analitzant les dades disponibles, CERCA lidera a Europa l’obtenció d’ERC PoC per part dels grans sistemes de centres de recerca.

CERCA té 10 ajuts (3 només a la darrera concessió d’aquesta mateixa setmana), mentre que CNRS en té 6, Max-Planck 5, i el CSIC 3.

La Institució que més n’ha obtingut és el Wiezmann Institute of Science, amb 12, i la Universitat d’Oxford amb 11. Just darrera ja continua CERCA.

Aquest mostra la preocupació dels investigadors dels centres CERCA per fer una recerca d’alt nivell i alhora poder-la aplicar per a un aprofitament comercial, social, etc. Poc a poc l’històric gap es va desdibuixant, i els centres de recerca hi contribueixen de manera destacada.

Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

Resultats de la Recerca en Salut

Ahir va tenir lloc la presentació de la Central de Resultats de Recerca per a 2012 per als centres vinculats a l’àmbit de salut. L’abast són tots els centres CERCA de l’àmbit biomèdic més l’IDIAP Jordi Gol d’Atenció primària. No sé perquè alguns com la Fundació Parc Taulí no hi apareixen. En les presentacions semblava que es feia diferència entre les paraules Centre i Institut referint-se a les institucions de recerca. Des del punt de vista CERCA les considerem absolutament equivalents.

Les dades mostren la producció científica, una part de la transferència de coneixement, l’estructura de personal, etc. Cal dir però, que algunes dades condueixen a la confusió com per exemple quan es parla dels diners que aporten els patrons a cada centre o institut, sense tenir en compte l’aportació que es fa en espècies, per exemple, amb investigadors adscrits, etc. Això fa que elaborar indicadors amb denominadors a partir d’aquestes dades pugui ser una mica relliscós. Però la jornada va ser positiva perquè es va posar de manifest la necessitat de disposar de determinades dades del sistema, i fer-ho continuadament amb més rigor i qualitat.

Curiosament la conferència convidada del Dr. Permanyer, segons el meu parer, va ser feta en clau de mostrar un dur qüestionament de la utilitat de la recerca mèdica, manifestant la seva baixa eficàcia, l’escassa transferència a la millora assistencial, etc. La realitat de Catalunya és que a principis de segle XX l’esperança de vida era propera als 40 anys, i a principis del segle XXI era prop dels 80. Alguna cosa es deu haver fet bé perquè les persones visquem el doble, no? I potser la recerca hi té quelcom a veure a millorar la salut de les persones també. Bé, està clar que cal seguir avançant i hem d’aprendre a mesurar millor com la recerca fa un impacte de salut a la població.

La meva proposta per a la Central de Resultats és que també cal introduir algun indicador sobre complexitat en la gestió de les institucions, resistència burocràtica a què les coses passin, etc. La recerca de les nostres institucions té molt a veure també amb aquests conceptes.

Per cert, hi vaig trobar a faltar la representació de la recerca que es fa a les facultats de Medicina, fora de l’àmbit dels centres. Potser en properes edicions també es pot tenir en compte.