Indicadors d’excel·lència als centres CERCA

Avui ha tingut lloc la CERCA Conference 2014. Un acte de reconeixement i visualització dels centres de recerca de Catalunya. Hi ha moltes coses a destacar del que s’ha comentat aquest matí. Però n’he seleccionat una. Per a l’ocasió hem preparat una taula on hi apareixen tots els centres CERCA, de manera anònima, amb 15 indicadors d’excel·lència en recerca i innovació. Els indicadors són:

Reconeixement SeO;  ERC Projects;  ERC Synergy;  ERC PoC;  ICREA;  HRS4R;  FET Flagships;  KIC;  Papers Nature / Science; Coordinació 7PM; PROVA’T PoC;  Spin-offs;  Patents;  Endowment;  Cofund (Marie Curie).

D’aquesta taula se’n pot destacar alguna conclusió. Allò que ens semblava tant difícil fa uns anys, publicar a grans revistes com NATURE o SCIENCE ja ho fan actualment un 70% dels centres CERCA. Un 65% tenen ICREAs. I Un 63% han coordinat projectes del 7è PM. Pel que fa a innovació, un 61% fa patents i un 50% ha fet alguna spin-off.

També, un 41% tenen investigadors amb projectes ERC (5 d’ells amb PoC i 2 amb un projecte SYNERGY).

Ja dins les proporcions més baixes, un 15% de centres tenen la distinció Severo Ochoa. I ja amb baixa freqüència, algun centre CERCA participa als FET Flagships, als KIC, i només 1 centre té ara per ara l’etiqueta HRS4R d’excel·lència de recursos humans en recerca… tot i que estem fent un esforç per ampliar això dins aquest mateix any 2014.

En definitiva, un sistema de centres de recerca modern, competitiu, amb personal motivat i lluitant per una colla de reptes per estar a la primera divisió internacional. Atenció, però, que és un sistema heterogeni que té les seves puntes de qualitat però també els seus punts febles. Dos dels centres CERCA no acompleixen encara cap d’aquests 15 paràmetres. Aquí caldrà treballar fort. Però a la banda alta, 1/3 dels centres són forts i amb garanties que ens donaran moltes alegries en els propers anys.

Consolidació de CERCA i l’inici de curs acadèmic

Molt recentment la Sindicatura de Comptes de Catalunya ha fet públic l’Informe 13/2013 sobre “Centres de Recerca de Catalunya: Comptes anuals, Exercici 2011”. En aquest estudi s’agreguen els balanços de situació a 31 de desembre 2011 i els comptes de pèrdues i guanys de 2011 de tots els centres CERCA així com també de la Institució CERCA.

És un document important per contingut i forma. Primer perquè aflora oficialment xifres com ara que l’actiu global dels centres CERCA per a 2011 arriba gairebé als 1000 milions d’Euros. O que els ingressos per activitats van ser en conjunt de 314 milions d’Euros. També, que hi treballem quasi 6.000 persones, de les quals només un 14% s’ocupen de l’administració dels centres. Al document, podem veure que hi ha 7 centres amb més de 250 treballadors, 8 entre 100 i 250, 18 entre 50 i 100, i 14 amb menys de 50. I, pel que fa a la forma, el document reconeix al conjunt de centres i a la Institució CERCA com a actors destacats dins el seu sector prenent-los com a referència d’anàlisi econòmica i organitzativa.

D’altra banda el passat divendres va tenir lloc l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2013/1014 a les universitats de Catalunya, a Girona. El conseller Mas-Colell va fer un discurs farcit de recomanacions per als governs de les universitats, orientades cap a la internacionalització, cap a la major eficiència, cap a sobrepassar la cotilla de la governança universitària actual. Va apel·lar a l’habilitat, el coratge i la saviesa de les universitats per superar aquests moments on la despesa pública no pot anar més enllà. I va llançar algun repte com que la recerca pugui generar riquesa econòmica per a Catalunya. Això ens inclou als centres CERCA i n’hem de prendre bona nota per seguir liderant els processos de la societat del coneixement que volem per Catalunya.

Us podeu descarregar el text sencer aquí.

Finalment, desitjar-vos bona i participativa Diada en aquests moments tan especials que viu el nostre país.

Dones CERCA

Ahir vaig rebre la visita d’una representació del més alt nivell de l’AMIT, l’associació que vetlla per les dones investigadores a Catalunya. Vam aprofitar per repassar alguns temes de gènere als centres CERCA.

En primer lloc cal comentar que CERCA ha nomenat molt recentment una representant a la Comissió del CIC sobre Dones i Ciència. Dir també que en breu, CERCA constituirà un grup de treball amb 6 membres, entre els quals hi haurà el director de CERCA i la representant de CERCA a la ja esmentada Comissió del CIC. Aquesta comissió estudiarà una proposta per implantar plans d’igualtat als centres CERCA on encara no n’hi ha. També comentar que a finals de 2013 al web de CERCA es mostrarà informació sobre la composició de gènere a les diferents categories de personal investigador i d’administració de tot el col·lectiu agregat de centres CERCA.

De fet, el procés d’actualització de dades de recursos humans als centres CERCA que indirectament s’està produint gràcies a les avaluacions CERCA ens permet ja tenir dades de 29 dels centres, i mostren com hi ha, encara parcialment, 2.795 homes i 2.910 dones, malgrat que només una dona ocupa el càrrec de directora d’un dels centres. Les dones predominen sobretot a l’àmbit de Ciències Mèdiques.

Però afegir que cal vetllar a totes les institucions per la igualtat d’oportunitats per a cada gènere, i per tant caldrà analitzar potser més dades sobre la distribució de gènere a diferents nivells acadèmics, a diferents àmbits, etc. que seran útils per detectar possibles biaixos i actuar posteriorment.

És interessant també consultar sobre això al web de l’Espai Europeu de Recerca de la Comissió Europea.

Esperem, doncs, poder contribuir a recolzar una ciència més justa i respectuosa a l’entorn CERCA.

CERCA a Madrid

Dimarts de la setmana passada vaig tenir oportunitat de participar en el “Foro nacional de Política Científica” a Madrid, coorganitzat entre Elsevier i CSIC. Destacar alguns punts com per exemple que la majoria de xerrades s’enfocaven amb gran pessimisme per la situació pressupostària, i que les propostes il·lusionants provenien de Catalunya.

Destacar també que un expert estranger, Cornelis Van Bochove, de la Universitat de Leiden i havent estat durant 9 anys Director general de Recerca a Holanda, presentava unes conclusions que argumentaven en favor de la recerca bàsica i que deien que qualsevol inversió pública en recerca bàsica garanteix un retorn de diners públics molt superior a la recerca focalitzada o aplicada. Sentència que curiosament va en sentit absolutament contrari a RIS3!

Destacar també que l’esforç que fan els investigadors dels centres CERCA en obtenir ajuts ERC són invisibles al món perquè tant el mateix Consell Europeu de Recerca com el CSIC no ens hi compten. El Sr. Fernández Labastida, director del Departament de Gestió Científica de l’ERC presentava el següent:
– Institucions amb més ERC des de 2007 a Europa: CNRS 170 / Max Planck 93 / INSERM 40 / CEA 37 / CSIC 30 / (…)
quan en realitat, el conjunt de centres CERCA ha obtingut 60 ERCs segons el mateix comptatge i per tant estaríem a la tercera posició europea.

Per la meva banda, no vaig desaprofitar l’oportunitat de presentar les estructures d’estat catalanes que tenim al nostre país, classificades en diferents eixos: agències públiques (AGAUR, I-CERCA, ACCIO, …), grans infraestructures de recerca (BSC, ALBA, CNAG), i infraestructures singulars (Anella científica, CBUC, CRESA, CARHUS+, …). També vaig proposar que la R+D fos una prioritat (de veritat) per a l’Estat Espanyol sense les contradiccions dels diferents ministeris espanyols, i em vaig preguntar en veu alta davant l’auditori si els centres del CSIC que hi ha Catalunya haurien de ser retornats a la direcció de la política científica catalana per apropar-los a altres sistemes de gestió més propers a CERCA. Curiosament… ningú no em va respondre la pregunta.

Catalunya comença a jugar la “Champions”

En el període 2008-2012 els investigadors de les institucions de recerca catalanes van publicar 111 articles a la revista Science i 136 a la revista Nature. Si aquesta dada la referenciem a la població catalana de 2011 (segons l’Institut d’Estadística de Catalunya), trobem que en aquests darrers 5 anys s’han publicat 33,38 articles a Nature o Science per cada milió d’habitants a Catalunya. Aquesta dada ja mostra per si mateixa el nivell de la recerca catalana i la seva ambició per publicar a les millors revistes.

Però potser la dada més interessant és la comparativa amb altres països o territoris. Si dèiem que per a Catalunya (33,38) la xifra d’articles a Science i Nature 2008-2012 per milió d’habitants era considerable, també ho és per Israel (31,92), així com per Alemanya (22,19), i ja es va reduint en d’altres països com França (18,15), i finalment és només una tercera part quan ens referim a Espanya (10,79), dada que inclou Catalunya, i que per tant mostra que Catalunya participa al 50% de les publicacions a Nature i Science de l’Estat.

Aquestes dades es poden portar a fer certes deduccions. Una, que malgrat que el quinquenni analitzat inclou almenys 3 anys on la crisi econòmica ja galopava entre nosaltres, almenys l’output científic de qualitat fins ara no només s’ha preservat sinó que encapçala els països europeus, i per tant estem entrant a la Champions. També podríem deduir que el suport que rep la recerca a Catalunya a partir de pressupostos públics, a diferència de la resta de l’Estat espanyol, permet aconseguir fites molt importants. I també que els investigadors de Catalunya tradueixen bé els seus projectes competitius en publicacions de molt alt nivell.

Voldria acabar expressant que cal encara enllestir moltes coses però que anem ben encaminats. Cal millorar el nostre sistema de formació i educació, cal esdevenir una societat del coneixement on els resultats de la recerca contribueixin significativament al desenvolupament econòmic, cal que la nostra societat entengui la ciència i respecti i retribueixi bé als professionals que hi treballen, i encara no som a prop de tot això.

 

Font: Web of Science (Thomson Reuters).