RESAVER per als CERCA

20141030_RESAVER_2Ahir va tenir lloc a Viena, al Ministeri de Coneixement, Recerca i Economia, una reunió sobre el futur fons de pensions paneuropeu RESAVER.

La Comissió Europea ha ubicat 4 milions d’euros per als treballs inicials de constitució d’aquest fons i en aquests moments s’està licitant quina serà la consultora que portarà a terme els treballs.

En paral·lel, l’1 d’octubre es va constituir el Consorci RESAVER, segons la legislació belga, amb algunes institucions de recerca o universitats europees per començar a funcionar. Aquest consorci serà l’òrgan de govern que controlarà els fons de pensions RESAVER quan aquest ja estigui constituït. RESAVER funcionarà principalment a partir d’una IORP (Institutions for Occupational Retirement Provision) que cal encara crear, amb condicions de baix risc.

RESAVER es podrà fer servir per les institucions de recerca quan la legislació local ho permeti. Les taxes locals no varien amb aquest esquema.  Ara mateix els centres CERCA, d’acord amb el que estableix la Llei 1/2014 de pressupostos  no poden fer aportacions a plans de pensions. Només els centres CERCA que podem considerar privats poden fer aquestes aportacions a plans de pensions.

Les institucions podran escollir si volen incorporar tot el seu personal a RESAVER o només als investigadors, o si escau, només a alguns investigadors.

En la situació actual, quan els investigadors estan sotmesos a mobilitat dins d’Europa, poden arribar a perdre els seus drets als plans de pensions on han fet aportacions quan canvien de país. Aquesta iniciativa vol garantir una perspectiva europea amb plenes garanties. Hi ha una Directiva Europea que ho avala. A més, en ser transnacional, RESAVER no podrà ser reclamat per cap govern nacional en cas que vulgui treure els drets econòmics de pensions als investigadors o treballadors que hi han contribuït.

No hi ha dubte que un esquema atractiu de pla de pensions addicional a les aportacions que ja es fan a la seguretat social és un element més d’atracció i retenció de talent a les nostres institucions. Això fa que calgui analitzar aquest nou escenari que se’ns presenta, el qual encara s’està configurant. I també veure si es pot aixecar la limitació legal de participar-hi a les institucions públiques catalanes.

20141030_RESAVER

A la foto amb Eduard Lorda, del Servei de Projectes Europeus i Internacionals de l’AGAUR i Olalla Bagüés de l’Àrea de Recursos Humans de l’IRB Barcelona.

 

 

CERCA lidera Europa en ERC PoC

Aquesta setmana s’han fet públiques més concessions de l’European Research Council (ERC) pel que fa a la convocatòria de Proof of Concept (PoC). Aquesta convocatòria, considerada estratègica perquè, a partir de la qualitat de resultats científics, obre vies cap a la comercialització d’aquests resultats, és encara incipient a Europa. Va començar fa uns 3 anys, i en total s’han fet 229 concessions.

Analitzant les dades disponibles, CERCA lidera a Europa l’obtenció d’ERC PoC per part dels grans sistemes de centres de recerca.

CERCA té 10 ajuts (3 només a la darrera concessió d’aquesta mateixa setmana), mentre que CNRS en té 6, Max-Planck 5, i el CSIC 3.

La Institució que més n’ha obtingut és el Wiezmann Institute of Science, amb 12, i la Universitat d’Oxford amb 11. Just darrera ja continua CERCA.

Aquest mostra la preocupació dels investigadors dels centres CERCA per fer una recerca d’alt nivell i alhora poder-la aplicar per a un aprofitament comercial, social, etc. Poc a poc l’històric gap es va desdibuixant, i els centres de recerca hi contribueixen de manera destacada.

Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

HRS4R

La Institució CERCA, en col·laboració amb la Comissió Europea, ha iniciat recentment una acció per facilitar que els diferents centres CERCA presentin la seva HR Strategy for Researchers (HRS4R) durant l’any 2014. Fins ara només el Centre de Regulació Genòmica havia obtingut l’esmentat Award, a finals de 2013.

L’obtenció d’aquesta etiqueta implica fer una autoanàlisi per valorar la situació actual de cada institut, discutir internament un Pla d’Acció que caldrà presentar a la Comissió Europea, fer un seguiment de les accions dos anys després i una avaluació externa, posteriorment als 4 anys d’obtenció de l’HRS4R.

Aquesta estratègia ha d’incloure necessàriament el recruitment d’investigadors al centre sobre la base d’igualtat d’oportunitats, l’aplicació d’un pla d’igualtat de gènere, l’existència d’un esquema de carrera investigadora basat en mèrit, respecte als aspectes ètics, etc.

Com a primer pas, el passat 27 de febrer CERCA es va adherir en bloc a la European Charter for Researchers i al  Code of Conduct for the Recruitment of Researchers segons es pot consultar aquí.

Al Regne Unit CRAC-VITAE, dirigit per Ellen Pearce, ha fet recentment un exercici de gran abast possibilitant que moltes universitats i institucions de recerca britàniques obtinguessin l’HRS4R. Amb aquest precedent, ara a CERCA ens proposem també de forma estratègica situar a les nostres institucions dins dels marges recomanables de bones pràctiques en recursos humans de recerca, per seguir essent pioners en recerca i en la gestió de la recerca.

 

 

CERCA – LEIBNIZ

Divendres passat vaig tenir l’oportunitat de trobar-me amb el president de la Leibniz Gemeinschaft, Prof. Karl H. Mayer, a Berlin. Aquesta és una institució que aplega 86 centres de recerca alemanys amb una gestió similar als centres CERCA. Casualment divendres era també l’aniversari de la caiguda del mur de Berlin i la trobada la vam fer a l’entorn de la conferència internacional Falling Walls que tracta “Future breakthroughs in science and society”. Curiosament entre el més d’un centenar llarg d’assistents a la conferència no hi havia cap català, excepte jo mateix.

La trobada va servir per presentar-nos mútuament ambdues institucions, CERCA i Leibniz, i adonar-nos que compartim molts punts en comú, com és el sistema de gestió autònoma dels centres, la mínima infraestructura i recursos humans dels “headquarters” de les nostres institucions, les accions que portem a terme (avaluació, transferència de tecnologia, interlocució amb el govern, promoció corporativa, …).

També vam veure que en algun punt som diferents. Per exemple, els centres Leibniz, malgrat tenir la mateixa estructura de finançament que els CERCA, reben aportacions proporcionalment molt diferents. Dels 1.500 milions d’euros anuals que tenen de pressupost global, n’obtenen 2/3 del govern i la resta és “soft money”. A CERCA aquesta proporció gairebé s’inverteix, per tant som més competitius.

El Dr. Mayer també va quedar molt impressionat de la captació d’ERCs dels centres CERCA -53 en total-. L’elecció dels directors de centre, oberta i internacional juga igualment al nostre favor, així com el percentatge de personal estranger que, en el cas de CERCA, és prop del 30% mentre que a Leibniz és un 16%.

Leibniz estructura els seus centres en 5 seccions temàtiques cosa que encara està per fer als centres CERCA i que podria aportar alguns valors afegits.

Més dades: en el marc dels Leibniz es llegeixen cada any unes 600 tesis doctorals!!!

Vam acordar seguir parlant properament, contemplar la possibilitat de formació creuada del personal de les dues institucions, i col·laborar mitjançant experts en les avaluacions que portem a terme.

Va ser una trobada amb gran sintonia, i crec que productiva ja que ni tan sols havien sentit parlar dels centres CERCA.

Europa versus Espanya

Recentment a la Jornada Connect-EU del 20 de setembre de 2012, coorganitzada per CERCA, AGAUR i ACC1Ó, la Sra. Josefina Enfedaque, responsable de comunicació de l’Espai Europeu de Recerca (European Research Area, ERA) a la Comissió Europea, va comentar que els diners del FP7 representen el 4% de la despesa en recerca a Europa, i que el 96% restant correspon als Estats de la UE amb pressupostos propis.

Aquesta afirmació així formulada porta a diverses interpretacions. Per exemple, si hi és inclosa o no la despesa privada en R+D, o si es refereix només a la recerca amb fons competitius, etc. Sigui com sigui, no deixa de ser curiosa aquesta dada ja que la impressió que volia donar la Sra. Enfedaque és que són realment els estats els que fan les aportacions importants per fer recerca a Europa.

Doncs bé, aquest comentari es contraposa amb la dada que possiblement enguany, per primera vegada a la història del nostre país, els fons competitius del FP7 captats a Catalunya han estat superiors als diners competitius de l’Estat espanyol que han arribat a Catalunya. Puntualitzant aquesta afirmació, dir que això no es produeix per la manca de competitivitat dels investigadors catalans, ja que des de fa molts anys Catalunya ha captat fons espanyols per damunt del que li correspondria per població, per PIB, etc.

El que ha passat en realitat són dues dinàmiques, una de bona i l’altra no tant, que s’han donat en paral·lel. Per una banda, els investigadors catalans han captat més fons europeus que mai en els darrers anys. I, en contraposició, l’Estat espanyol redueix any a any l’esquifit pressupost destinat a la recerca competitiva. El resultat és aquest canvi en l’estructura econòmica del finançament de la recerca que, tot i ser positiu, descobreix el baix finançament espanyol de la recerca i posa en risc el sistema d’investigació, i possiblement també la viabilitat d’Espanya pel que fa als seus sectors productius i a la seva economia.

Un cop més, aquelles institucions que abans hagin entès aquest canvi de dinàmica, o que s’hagin anticipat, o que tinguin un finançament privat molt elevat, etc. són les que es posicionaran millor per afrontar els anys que venen.