Qui ens representa a l’OECD?

L’OECD acaba de publicar un estudi titulat “Promoting Research Excellence: New approaches to Funding”

Una bona part de l’estudi està dedicat als centres d’excel·lència (CoE) als països de l’OECD.

L’estudi arriba a conclusions que ens són familiars a CERCA, com “CoEs’ freedom for managing research funds is seen as crucial. They usually have faster and more flexible recruitment processes”. O També esmenta la seva habilitat per captar talent. I curiosament destaca “strict financial rules, such as those that prohibit carrying funds over from year to year, may lead to inefficient use of the available resources” .

Sobre el context on es troben, diu “The activities of CoEs can spill over and create positive externalities” i sobre els recursos que mobilitzen l’informe esmenta que “CoEs can raise additional funds to extend their research activities. Important sources of external funding include competitive project funding and private investment”.

Curiosament, l’estudi no inclou ni Catalunya, ni a CERCA, ni tampoc a centres espanyols. Per què, us podeu preguntar?

Doncs a la pàgina 43 de l’informe es pot llegir que el qüestionari  es va distribuir per part de la OECD als “experts” dels diferents països d’aquesta organització, i només es van rebre 20 respostes entre les quals no hi havia la de l’estat espanyol!!! Però sí la d’Alemanya i a més la de 6 Länder alemanys!

Alguna cosa no està funcionant bé en l’estat que ens “empara”.

HRS4R

La Institució CERCA, en col·laboració amb la Comissió Europea, ha iniciat recentment una acció per facilitar que els diferents centres CERCA presentin la seva HR Strategy for Researchers (HRS4R) durant l’any 2014. Fins ara només el Centre de Regulació Genòmica havia obtingut l’esmentat Award, a finals de 2013.

L’obtenció d’aquesta etiqueta implica fer una autoanàlisi per valorar la situació actual de cada institut, discutir internament un Pla d’Acció que caldrà presentar a la Comissió Europea, fer un seguiment de les accions dos anys després i una avaluació externa, posteriorment als 4 anys d’obtenció de l’HRS4R.

Aquesta estratègia ha d’incloure necessàriament el recruitment d’investigadors al centre sobre la base d’igualtat d’oportunitats, l’aplicació d’un pla d’igualtat de gènere, l’existència d’un esquema de carrera investigadora basat en mèrit, respecte als aspectes ètics, etc.

Com a primer pas, el passat 27 de febrer CERCA es va adherir en bloc a la European Charter for Researchers i al  Code of Conduct for the Recruitment of Researchers segons es pot consultar aquí.

Al Regne Unit CRAC-VITAE, dirigit per Ellen Pearce, ha fet recentment un exercici de gran abast possibilitant que moltes universitats i institucions de recerca britàniques obtinguessin l’HRS4R. Amb aquest precedent, ara a CERCA ens proposem també de forma estratègica situar a les nostres institucions dins dels marges recomanables de bones pràctiques en recursos humans de recerca, per seguir essent pioners en recerca i en la gestió de la recerca.

 

 

La transferència de coneixement i tecnologia a nivell europeu: Projecte FINKT

Divendres passat vaig assistir a la reunió de seguiment del projecte FINKT (Financing Knowledge Transfer in Europe) a la Universitat de Bolonya.

Aquest projecte està finançat principalment pel Banc Europeu d’Inversions. A la reunió hi van assistir experts de l’Imperial College de Londres, de l’ERC, Indiana University, Aalto Centre for Entrepreneurship, Wellcome Trust, GSK, SATT, University College of London, University of Nordland, Max Planck Institute for Innovation and Competition, etc.

Entre els eixos de discussió hi havia, bàsicament, les barreres per a les activitats de KTT en base a un estudi de les oficines de transferència (TTOs) i a un altre, sobre 23.000 patents europees, els vincles entre indústria i acadèmia i les eines de finançament per a la KTT, els fons per patents i els mercats tecnològics.

De la discussió, algunes dades o conclusions destacades:

  1. Els contractes amb empreses són la font principal d’ingrés de KTT de les universitats europees.
  2. Els fons per patents (Patent Funds) són encara un instrument molt desconegut. Aviat se’n publicarà una llista a nivell europeu.
  3. “Interviews with TTO managers highlight the importance of proof-of-concept funding to foster technology transfer”.
  4. Importància de formar recursos humans qualificats per a treballar a TTOs i amb els inversors tecnològics.
  5. Espanya és el “farolillo rojo” de la KTT europea. Veieu la taula de patents i spin-offs a sota.
  6. Cal redissenyar les TTOs i la formació per donar suport a les start-ups dels estudiants/doctorands emprenedors.
  7. Alta correspondència entre excel·lència de la recerca i efectivitat de la KTT (condició necessària però no suficient).
  8. Wellcome Trust és una font de finançament a considerar per a idees originals que requereixen finançament per a la comercialització.

En aquest enllaç hi ha disponibles les diferents presentacions que es van poder discutir.

Missió científica CERCA a Israel

Dissabte viatja cap a Tel Aviv, Jerusalem i Haifa una missió científica de CERCA on, a més, ens acompanyen representants d’altres institucions de recerca, més de 30 empreses seleccionades per ACCIÓ, el President de las Generalitat, l’Alcalde de Barcelona, etc.

El programa de trobades i reunions inclou les principals universitats, centres de recerca , representants governamentals i fons de capital risc. Catalunya està en la posició de poder mostrar a l’exterior el seu potencial en recerca, i captar l’atenció dels inversors perquè facin créixer econòmicament algunes de les principals idees i resultats de la seva recerca. Però el viatge també serà útil per analitzar esquemes diferents de finançament, gestió i avaluació de la recerca que ens permetran millorar la nostra política científica i la nostra execució de la recerca.

En concret anirem a diferents departaments del Weizmann Institute, Universitat Hebrea de Jerusalem (Edmond and Lily Safra Centre for Brain Sciences, Faculty of Science, Centre for Rationality, Centre for Nanoscioence and Nanotechnology, …), Yissum, BiolineRX, Hadassah Hospital, Universitat de Tel Aviv, Star Tau, Technion, Arba Finance i TEVA. Probablement fins ara, mai Catalunya ha fet un desembarcament de la seva ciència a l’estranger amb tant pes específic.

Explicarem quines són les fortaleses dels nostres centres de recerca, quins són els actuals esquemes de col·laboració científica que es poden utilitzar, quins són els targets de Venture Capital on els inversors d’Israel poden tenir interès, què representa Barcelona i Catalunya dins la UE, i mostrarem una selecció de les nostres persones que poden tirar endavant els projectes de futur amb Israel.

Aquest viatge és, doncs, un repte per a tots, per treure’n rendiment per organitzar-nos millor i per contribuir a comercialitzar els resultats de la nostra ciència.

Catalunya / CERCA: progressió internacional ascendent

Vull fer pública una dada inèdita que és el percentatge que representa la producció científica de Catalunya l’any 2010 respecte a d’altres territoris. Respecte al món (1,04%) i respecte a la UE 25 (2,92%), en ambdós casos Catalunya segueix una trajectòria ascendent malgrat les restriccions d’entorn a les que està sotmesa la recerca del país. L’any 2010 a Catalunya es van publicar 13.287 articles científics. En 10 anys la producció científica de Catalunya s’ha gairebé triplicat. Això és només explicable pel canvi de model pel que va optar Catalunya amb la implantació d’ICREA, la creació dels centres CERCA, i la professionalització de les agències de gestió i avaluació de la recerca, principalment l’AGAUR. Les dades han estat calculades pel grup BAC, Eduard Suñén, Raül Méndez i Lluís Rovira (CERCA-FCRI), en base a les dades de NSI (National Science Indicators) i NCR (National Citation Report for Spain) de Thomson Reuters.

Aquesta bona notícia ve amanida amb la recent publicació d’un rànquing d’institucions de recerca (Excellence Mapping) basat en els Highly Cited Papers (entre els 10% més citats) que publica cada institució, per disciplina. Aquest rànquing ha estat elaborat per  Lutz Bornmann, investigador en Ciències Socials de la Max Planck Society, i comprèn aquelles institucions que entre 2005 i 2009 han publicat més de 500 papers indexats per SCOPUS i citats fins a 2011. L’aplicació d’aquest rànquing als centres CERCA és complexa ja que en el període 2005-2009 molts centres CERCA a Catalunya encara estaven en període de creació/consolidació per tant, difícilment podien arribar al mínim de papers requerit. I al mateix temps, la complexitat en la governança institucional associada a alguns CERCA fa que la signatura bibliogràfica no estigués encara estandarditzada en el període de referència. Tot i així, hom pot trobar a alguns CERCA com són ICFO, IFAE, IRTA, Agrotecnio, IMIM, VHIR, IDIBAPS, IDIBELL, IGTP entre els que hi apareixen. Concretament, ICFO lidera a nivell mundial en aquest rànquing les institucions de l’àmbit de física i astronomia, la qual cosa representa una gran fita per a la recerca catalana.

No hi ha dubte que si aquest rànquing es calculés per a una finestra temporal més recent no només apareixerien més centres CERCA sinó que el seu impacte seria molt major segons les dades preliminars de què disposem que apunten en aquesta direcció.

Per tant, Catalunya es posiciona millor a nivell internacional, augmenta la visibilitat de les seves institucions, i entra a la lliga dels millors en algunes àrees. Ara ens cal no deixar-nos d’imaginar noves fites i nous reptes per a la propera dècada, tot i essent conscients de les importants restriccions que afecten la base científica del país.