CERCA, punt de trobada

20200506_blog_SenyalGencatEnguany, enmig del tsunami del COVID-19, ha tingut lloc un fet rellevant pel sistema CERCA: l’aprovació d’uns nous estatuts de la Institució CERCA. El canvi d’estatuts de la Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (I-CERCA), adscrita a la Generalitat de Catalunya, suposa la incorporació dels departaments de Territori, i de Polítiques Digitals al Patronat, on ja hi havia els departaments d’Empresa i Coneixement, Economia, Salut i Agricultura. Per tant el nou Patronat de la I-CERCA constitueix avui per avui el principal òrgan de govern o estructura on s’apleguen una majoria de departaments de la Generalitat, fins a 6, per discutir diferents aspectes de recerca, en relació als centres CERCA.

Els nous departaments incorporats al Patronat ja eren presents en els òrgans de govern de diferents centres de recerca com ara CREAF, CIMNE, CTFC, ISGLOBAL en el cas del Departament de Territori, i i2CAT, CTTC i CVC en el cas de Polítiques Digitals, fent aportacions econòmiques en total de prop de 6 milions d’€. Aquests centres fan contribucions de coneixement i tecnologia importants per sustentar l’acció de govern dels dos departaments, entre d’altres. Aspectes com modelització i prevenció de riscos d’infraestructures i construccions, incendis, gestió de parcs naturals, logística i transport, gestió de boscos, bioeconomia, canvi climàtic, salut ambiental, telefonia 5G, ciberseguretat, fabricació i internet, blockchain, visió artificial i industrial, intel·ligència artificial, etc.

Els nous estatuts faciliten una relació encara més estreta entre la I-CERCA i els nous patrons incorporats, permetent tenir en compte els diferents àmbits de govern en la recerca dels Centres CERCA, i desenvolupant accions específiques, si escau. No existeix avui per avui, cap altre lloc de trobada de tants departaments de la Generalitat per parlar amb un cert detall de recerca. I això s’ha de posar en valor. Aquest fet enforteix el sistema CERCA i trena l’aprofitament de l’impacte de la recerca cap a l’acció de govern de la Generalitat, per tant és un pas important en la bona direcció.

Cal recordar que els Centres CERCA en conjunt constitueixen el setè actor europeu en matèria de recerca¹, amb un pressupost anual de prop de 500 milions d’€, dels quals la Generalitat n’aporta una quarta part. En el vessant tecnològic, el sistema CERCA ha creat 120 empreses de base tecnològica, la majoria de les quals funcionant a dia d’avui.

El suport i la generositat dels departaments de la Generalitat és imprescindible perquè CERCA pugui impulsar projectes de recerca assolint resultats i impactes de molt alt nivell.


1. H2020 Net EU Contribution

20200506_Blog_netEUcontr

Les coses clares: la recerca sobre COVID-19 del “Gobierno español”

Coronavirus COVID-19Quan va esclatar la crisi sanitària del COVID-19 a l’estat espanyol, la maquinària ministerial va determinar salomònicament que l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) rebria 25,2 milions d’euros per fer una convocatòria exprés i també que el CSIC, concretament el Centro Nacional de Biotecnología (CNB), obtindria 4,5 milions d’euros per a “estudiar el nuevo coronavirus y trabajar en el desarrollo de vacunas”.

Aquest fet és molt irregular, no tant pels diners posats a disposició de l’ISCIII via convocatòria sinó perquè s’assenyala al CNB del CSIC com a l’únic centre dins l’estat amb capacitat per treballar avantatjosament sobre el COVID-19 amb una quantitat gens menyspreable. Sobta que altres institucions de gran prestigi i solvència científica i tecnològica en l’àmbit biomèdic en restin al marge. Per exemple, el sistema CERCA inclou instituts com ara IDIBAPS, VHIR, CRG. IDIBELL, IRB, IBEC, ISGlobal, IrsiCaixa, etc. amb competència més que demostrada per treballar en aquesta matèria.

Però fixem-nos ara en els 25,2 milions d’euros de la convocatòria ISCIII. A dia d’avui (15 abril 2020) s’han atorgat uns 4,7 M€. Aquests estan repartits en 15 projectes, 3 dels quals catalans (i d’aquests, un al BSC, centre de majoria estatal a Catalunya). Cert és que encara resten fins a 20 milions d’euros per repartir, però se’ns acudeixen algunes preguntes rellevants.

  • Per què els centres catalans què habitualment a les convocatòries estatals obtenen bons percentatges de concessió, només assoleixen el 20% en aquesta convocatòria exprés? Tan malament ho hem fet en les nostres propostes de projectes sobre COVID-19?
  • Com s’ha garantit que no hi hagi conflicte d’interès en les concessions de la convocatòria ISCIII?
  • Com és possible que IDIBAPS, que és la institució més ben valorada a nivell espanyol, no estigui entre les concessions ISCIII?

Bé, segons el meu parer l’arbitrarietat en la concessió dels 4,5 milions d’euros al CNB-CSIC, i l’opacitat del procés de concessió de la convocatòria exprés de l’ISCIII, amb resultats exòtics si més no, comprometen la credibilitat de la política científica espanyola. No ho puc dir més clar.

El missatge que donen els responsables espanyols de ciència no està a l’alçada de les circumstàncies.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.

No oblidem el guiatge ben viu d’en Raimon, aplicable a aquestes circumstàncies.

Els ERC Grants a CERCA: assoliment i reptes

En el transcurs del programa europeu de finançament de la recerca H2020 els Centres CERCA han rebut 90 ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC en les seves sigles en anglès), esdevenint el sisè actor europeu en captació d’aquests ajuts només darrera de CNRS (França), Max Planck (Alemanya), i Univ. Oxford, Univ. Cambrige i UCL (UK). Aquest fet és en ell mateix una fita ja que mai un programa o institució de Catalunya, com és CERCA, havia tingut tanta visibilitat dins la recerca europea. CERCA recull el 50% dels ajuts ERC de tot Catalunya i aproximadament el 25% de l’Estat espanyol.

A més, en aquest període s’ha obtingut un ERC Synergy que és la rara avis més prestigiosa de l’ERC. I també CERCA és líder europeu en la modalitat d’ajuts ERC de prova de concepte (PoC). Tot plegat ens situa en una posició interessant a Europa, no exempta de fragilitat perquè un ajut sempre és un ajut, i mai existeix la certesa si aquest nivell es pot mantenir en anys futurs.

Però aquest èxit relatiu no va acompanyat d’altres elements que seria lògic pensar que també succeïssin. Els investigadors i investigadores de CERCA no ocupen cap posició de Chair als panells d’avaluació de l’ERC. Si bé tenim recercaires destacats com per exemple Clívia Sotomayor, Mara Dierssen, Laura Lechuga, Xavier Trepat, … cap d’ells ocupa la posició de Chair. En canvi, altres institucions com el CSIC, amb més història i visibilitat internacional que CERCA, ocupa alguna d’aquestes posicions de privilegi. No hi ha dubte que aquí tenim feina a fer. Europa no coneix la nostra realitat i afegeixo que Europa és una mica refractària a voler-la conèixer, si se’m permet la llicència. Aquesta miopia perpetua algunes decisions fora del que seria lògic o esperable. Per tant aquí es dibuixa una clara via d’acció en els propers temps.

És necessari emprar la marca CERCA com a marca de qualitat a Europa i arreu. No fer-ho és llançar pedres al nostre teulat i perjudica els centres CERCA i el país.

I parlant de pedres… nosaltres seguim “picant pedra”. Enguany, el 12 d’abril la Institució CE20190328_Tips for ERC_posterRCA organitza un workshop de suport als recercaires dels centres perquè tinguin més capacitats per presentar-se i superar els filtres a les diferents modalitats de l’ERC. En aquesta acció principalment ens ajuden destacats investigadors i investigadores que ja han obtingut els ajuts ERC (o que en són avaluadors) i comparteixen amb els potencials grantees algunes qüestions que poden ser crítiques per superar la selecció. El workshop específic sobre ERC Synergy, on comptem amb Elies Campo (IDIBAPS), Ivo Gut (CRG-CNAG) i Xavier Trepat (IBEC) serà un element trencador per catalitzar la participació de la nostra gent a la convocatòria.

Un ajut ERC no és pròpiament una fita científica però és un indici indirecte de que la nostra recerca interessa al Món.

 

Avaluació de l’impacte als centres CERCA

La mesura de l’impacte de la recerca és una eina fonamental per a fer seguiment de les iniciatives finançades amb diners públics (i també privat) especialment en els aspecte del que s’anomena Accountability i Advocacy. En el primer cas l’impacte dóna idea del rendiment de la inversió que s’ha fet i mostra com el suport econòmic possibilita que passin coses i es resolguin problemes. En el cas de l’advocacy, l’impacte juga a favor que la societat i sobretot els governants que prenen les decisions de finançament s’adonin de com n’és d’útil haver generat aquests impactes, i comparteixin el sentiment de continuar donar suport a les iniciatives científiques.

Sigui com sigui, no fer mesura de l’impacte significa anar a cegues. Invertir i posar diners en determinades accions i no veure’n mai l’impacte real no sembla doncs la millor opció. Per tant això fa que els principals sistemes científics del Món, o almenys els més dinàmics, des de fa uns pocs anys, hagin ja iniciat accions d’avaluació de l’impacte. Entre aquests destaca el cas britànic, on al REF 2014 ja es van destacar uns quants milers de casos d’estudi de les universitats britàniques principalment per valorar el seu impacte i d’aquesta manera, en el cas britànic, orientar les inversions en R+D. A l’altra costat del planeta, CSIRO, el grup de centres finançats pel Govern australià també ha engegat una estratègia de mesura dels impactes dels seus centres de recerca, per explicar al Món allò que saben fer bé i els problemes que solucionen. Al cas britànic pesa més l’accountability i al cas australià hi pesa més l’advocacy.

A CERCA, molt recentment dins l’any 2018 hem iniciat la recollida de casos d’estudi d’alguns centres CERCA. Aquests casos seran analitzats i valorats per un comitè d’experts internacionals per extreure’n les primeres conclusions, refinar la metodologia pilot que s’està utilitzant, i poder així reforçar la nostra acció d’accountability i advocacy. Esperem tenir els primers resultats durant el primer semestre de 2019.

L’avaluació de l’impacte a les institucions de recerca és una necessitat, especialment per aquelles institucions que de manera significativa consumeixen recursos públics al sistema de recerca de Catalunya. En el cas de la recerca, a banda dels centres CERCA, caldria també fer aproximacions serioses de mesura de l’impacte possiblement a les grans infraestructures científiques com BSC, Sincrotró i CNAG-CRG. És necessari que els investigadors, els governants, els ciutadans sapiguem el rendiment i les conseqüències positives de l’acció de cadascuna d’aquestes grans iniciatives. En el cas de BSC apareix una mínima informació a la seva pàgina web sobre avaluació de l’impacte d’octubre de 2018. Per tant possiblement han vist la necessitat de fer aquestes anàlisi i estan posant fil a l’agulla. En el cas del Sincrotró ALBA em consta que en els seus inicis es va fer una anàlisi d’impacte, possiblement encara amb metodologies primitives. Caldria tornar-hi i actualitzar la informació després d’aquests primers anys de funcionament. Desconec en el cas del CNAG-CRG si s’ha plantejat ja la qüestió, però també aniria molt bé.

Emplacem-nos tots a anar endavant en això.

Una “història” de por

Recentment dos centres CERCA han obert un expedient de regulació d’ocupació (ERO). Tots dos ho han fet per causes molt diferents.

En un cas, era un centre petit X on els seus grups de recerca s’han traspassat a d’altres institucions i aquelles persones que no han pogut ser traspassades, principalment de l’administració del centre X, han estat afectades per l’ERO prèviament al moment de desaparició del centre X.

En l’altre cas, la situació és molt diferent. Es tracta d’un centre CERCA Y, més gran, en una disciplina estratègica pel país i per a la UE, amb molts projectes europeus i molts contractes amb el sector privat. En el centre Y hi conflueixen molts aspectes particulars de funcionament com pot ser que estaven pendents d’un trasllat d’ubicació física, s’estaven renegociant les aportacions dels patrons, etc. Però no han estat aquestes les raons per les quals el centre Y ha d’acomiadar treballadors. La raó no és altra que un conflicte amb el retorn d’IVA.

Fa ja alguns anys enrere un inspector Z, del qual m’estalvio el nom, (i és important dir que sovint és el mateix inspector Z) va portar a terme una inspecció en el centre Y, que com tots els centres de l’estat espanyol, reclamava uns retorns d’IVA dins uns marge d’entre el 80% i el 100% de la prorrata. Doncs el resultat de la inspecció va ser que el centre Y havia de tenir devolució 0 (zero) d’IVA. Aquí va començar una batalla legal intensa que encara dura. Però és important dir que la quantitat qüestionada per la hisenda espanyola era aproximadament de 4 milions d’Euros per al centre Y. Darrerament els recursos davant l’Agencia Tributaria que ha presentat el centre s’han desestimat i el centre Y ha hagut d’avalar (paralitzar) els 4 milions d’euros en els seus comptes mentre continua la batalla legal, ara ja en el Tribunal Econòmic Administratiu.

Cal fer aquí algunes consideracions. L’esmentat inspector Z ja ha portat a terme altres inspeccions a d’altres centres CERCA amb la mateixa radicalitat i arguments. Hom té el dubte de si els inspectors de l’Agencia Tributaria tenen un increment salarial en base als diners que recuperen per a l’Estat en les seves actuacions. En tot cas no hi ha hagut massa control, ni massa coordinació a l’Agència Tributaria a Catalunya fins ara per homogeneïtzar les actuacions d’inspecció als centres CERCA, i això fa que els resultats puguin arribar a ser sorprenents i alguns com el descrit aquí.

L’impacte d’aquests 4 milions d’Euros menys al centre Y ha estat devastador. I en conseqüència, el centre Y probablement haurà d’aturar el trasllat que tenia previst i redefinir-se a la baixa. Però el més dramàtic és que el centre Y ara està encarant un ERO per haver d’intentar rebaixar la càrrega salarial i avançar cap a la viabilitat econòmica. La intenció de la direcció i patronat del centre Y no ha estat mai fer una reducció de personal però la brutalitat de les actuacions de l’autoritat fiscal espanyola en aquest cas han portat directament aquí.

El més trist de tot és que els experts declaren que aquesta actuació fiscal serà total o parcialment revertida i es guanyarà als tribunals d’aquí a uns anys. Però en aquell moment l’inspector Z ja ni recordarà l’expedient que va traumatitzar al centre Y i contràriament, els actuals treballadors del centre Y sotmesos a l’ERO ja farà temps que no tenen relació laboral amb el centre Y.

En un país normal no hauria de passar que una institució de recerca d’un sector estratègic es veiés greument afectada pels capricis o per la qüestionable professionalitat d’un inspector.