Eficiència de la despesa

Sovint ens queixem que Catalunya és un país amb baixa inversió o despesa en R&D respecte al PIB. De fet, si hom analitza les dades es pot veure com la part pública d’aquesta despesa és prou estable i digna. Malgrat tot, recomano també analitzar el PIB per càpita en paral·lel, ja que l’Estat espanyol està aproximadament 25-30% per sota, segons aquest darrer indicador, per exemple, respecte a Suècia. Per tant això també ens allunya de la despesa en recerca respecte a aquestes potències escandinaves.

Però aquest text no vol anar referit a això. Avui em volia referir a les capelletes i com de cares són aquestes. L’eficiència de la despesa és un tema cabdal per a un país com a Catalunya amb recursos limitats. A més capelletes, més dispersió i duplicació de la despesa, per tant, menys eficiència. Habitualment els gerents de les institucions tenen molta cura que dins de cada centre o institució, la despesa s’optimitzi. I puc acreditar que s’han fet grans esforços en aquest sentit al país en els darrers anys. Ara bé, si hom analitza la despesa entre institucions, aquí hi ha un univers de millora. El programa SUMA ha contribuït a l’eficiència de la despesa en base a la fusió d’institucions principalment. Però el nostre sistema és complex i encara cal fer molta feina. Per exemple, en el cas del suport a la innovació, no només diferents administracions sinó fins i tot diferents part de l’administració tenen polítiques d’innovació solapades i no sempre coincidents. Això és car, poc eficient i poc efectiu com així s’ha demostrat amb la posició discreta de Catalunya dins d’Europa en matèria d’innovació. Però no voldria fer sang amb aquesta qüestió perquè vull pensar que s’estan identificant aquestes situacions i els responsables hi posen remei.

Un altre clàssic de despesa ineficient són els governs de coalició. La literatura científica en ciències polítiques argumenta que quan diferents partits comparteixen un sol govern les polítiques no són òptimes per al ciutadà perquè tot surt més car. I això, també ho tenim a Catalunya. Bé, caldrà anar posant seny, intentar fer accions ben coordinades entre les diferents parts de la Generalitat i també amb d’altres administracions, evitar crear noves capelletes, i esperar que el vot dels ciutadans “empoderi” un sol partit que tingui bones idees en recerca i innovació.

La (curta) visió de l’Estat espanyol en recerca

L’any 2012 l’Estat espanyol va aprovar la Ley orgànica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera. Aquesta llei espanyola ha anat inspirant des d’aleshores les lleis de pressupostos generals de l’Estat dels anys subsegüents, així com també lleis i decrets de la Generalitat de Catalunya.

L’esmentada llei i les altres lleis que s’han fonamentat en ella possiblement han tingut algun efecte en la contenció de la despesa del sector públic. Ara bé, en el camp de la recerca estan tenint efectes indesitjables. En aquest sentit voldria exemplificar-ho amb dos exemples.

Un, la prohibició de superar l’import de la massa salarial de les institucions públiques. En aquest sentit, els instituts de recerca CERCA, molts d’ells amb caràcter públic, tenen segons aquestes normatives limitades les possibilitats de fer noves contractacions estables d’investigadors, o d’incrementar la seva retribució en base l’assoliment de resultats, o de qualsevol altra cosa que pugui resultar en un increment de la massa salarial. Si bé aquesta barrera s’ha obert a 2016 per poder incrementar un 1% de la massa salarial (absolutament insuficient), la realitat és que un centre de recerca no pot fer estratègia científica si no pot contractar o retribuir als seus investigadors amb un criteri basat en mèrits. Per tant es genera una tendència a la uniformitat i funcionarització dels investigadors, cosa que empíricament hem vist amb diversos exemples que porta a situacions d’estancament científic per la manca d’incentius.

Dos, la prohibició de que les institucions públiques de recerca facin aportacions a fons de pensions d’investigadors. Els fons de pensions finançats des de les institucions constitueixen a tot Europa (excepte a Espanya) i a arreu un element molt important de captació de talent científic. Si això no existeix com a eina de negociació de captació i retenció d’investigadors de primer nivell aleshores és encara més difícil competir amb altres institucions d’R+D estrangeres. A més la UE està potenciant un fons de pensions paneuropeu anomenat RESAVER que optimitza els fons de pensions d’investigadors. Els nostres centres CERCA majoritàriament no poden doncs participar de les accions que promou la UE per l’Estat espanyol hi posa barreres.

La posició de l’Estat és matar mosques a canonades. Caldria mesurar finament les conseqüències de qualsevol llei econòmica amb caràcter restrictiu perquè finalment aquestes prohibicions poden estar afectant la captació de fons estrangers per a la recerca a casa nostra. Vaja, un absolut despropòsit. Això sumat a la baixada de pressupostos públics espanyols de recerca en anys anteriors, a l’excés de zel desmesurat en la revisió de les memòries finals dels projectes de recerca estatals i la conseqüent devolució de fons (amb interessos de demora), el qüestionament del retorn de l’IVA als centres CERCA i no al CSIC, i una llarga llista construeix la visió d’Espanya en recerca.

Nova legislatura

Abans de festes de Nadal vaig enviar la meva felicitació de bons desitjos als directors dels Centres CERCA tot demanat que el 2016 ens aportés estabilitat i clarificació en el marc legal, i en el context polític de Catalunya. Sembla que la vam encertar. I poc després es va desencallar el procés d’investidura del President de la Generalitat.

El President Carles Puigdemont, en el seu discurs d’investidura al Parlament, va esmentar (com a mínim) tres coses molt rellevants per als centres CERCA. Primer, que els pressupostos de recerca s’incrementarien. Després, que en aquesta legislatura es farà una Llei de la Recerca. I finalment, també que es farà una Llei de Mecenatge.

El major finançament és rellevant perquè és la mare del ous. Gairebé qualsevol altra mesura que vulguem prendre en el marc dels centres CERCA requereix de finançament addicional. És molt estratègic destacar que caldria aprofitar aquest possible increment de fons per que els centres que per mèrits propis fan una tasca més efectiva i amb major impacte, fossin els més beneficiats en el repartiment. Això suposaria un incentiu de creixement molt fort per assolir noves quotes de qualitat al sistema.

A Catalunya mai no hem tingut una llei pròpia de recerca. Si bé històricament s’han fet alguns intents, mai no ha reeixit. Novament tenim una oportunitat, possiblement associada a un canvi de marc legal. És a dir, si el procés segueix avançant, que tot sembla indicar que sí, una nova llei de la ciència o la recerca serà imprescindible aleshores per regular allò que ara ens regulen des de l’Estat espanyol. I això significarà un nou impuls per facilitar creixements més ràpids i més sòlids, sense cotilles burocràtiques.

Finalment, la Llei de Mecenatge. Avui ja no són rars els mecenes filantròpics a les nostres institucions de recerca, si bé el context no és fàcil. Les donacions a països amb tradició legal per afavorir la filantropia són molt rendibles fiscalment, en canvi aquí fer donacions és encara un acte de fe, a contracorrent. Cal accelerar aquests canvis per permetre estar millor finançats, i que no tot el pes recaigui damunt les espatlles del sector públic.

Reptes importants en moments especials.

L’IVA i els centres CERCA

Els centres CERCA desenvolupen una activitat econòmica que és Recerca Científica i Tècnica, activitat subjecta a IVA, i que origina dret a deducció de les quotes suportades seguint les disposicions d’aquest impost.

En aquest escenari, 13 centres CERCA (IMPPC, IRTA, ICIQ, ICRA, IFAE, ICP, IDIBELL, IREC, ICFO, IMIM, CRG, IRB i CED) tenen o han tingut inspeccions de l’Agència Tributària espanyola recentment. Dues s’han resolt favorablement, set estan en curs, tres són al Tribunal Econòmic Administratiu de Catalunya (TEAC), i un d’ells ha passat a una prorrata de l’1% de retorn d’IVA.

En un univers paral·lel, el CSIC i els seus 150 centres, han vist publicada al BOE núm. 221, de dijous 11 de setembre de 2014, pàgina 71109, una resolució per la qual es publiquen els seus comptes anuals 2013. En el punt 1.4, s’estableix que durant 2013 al CSIC se li ha aplicat una prorrata definitiva de retorn d’IVA del 80%. Com a CERCA, felicitem al CSIC pel tractament fiscal que té aquesta institució estatal. Addicionalment, és destacable que només el 4% dels ingressos del CSIC provenen de la recerca contractada i la prestació de serveis. En canvi, en els centres CERCA, aquesta xifra era del 27% l’any 2011, segons l’informe 13/2013 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya sobre els comptes anuals dels Centres de Recerca. A 2013 l’evolució d’aquesta xifra ha estat encara de majors ingressos per aquest concepte.

Bé, i per tot això ens preguntem perquè s’està aplicant pressió i rigor fiscal al centres CERCA per part de l’Agència Tributària espanyola, fins a provocar-los dificultats econòmiques importants pels aprovisionaments de retorn d’IVA, mentre els seus expedients no es resolen al TEAC en els propers anys?

Per què els centres CERCA no podem tenir un retorn pactat via prorrata del 80% com té el CSIC per als seus 150 centres? Sobretot fonamentat en què els CERCA són molt més propers a les activitats econòmiques que generen retorn d’IVA.

Aquest matí hem tractat aquestes qüestions amb l’Agència Tributària de Catalunya, i esperem així poder arribar a tenir una interlocució efectiva amb l’Agència Tributària espanyola per a obtenir respostes satisfactòries a les preguntes que fem.

Qui ens representa a l’OECD?

L’OECD acaba de publicar un estudi titulat “Promoting Research Excellence: New approaches to Funding”

Una bona part de l’estudi està dedicat als centres d’excel·lència (CoE) als països de l’OECD.

L’estudi arriba a conclusions que ens són familiars a CERCA, com “CoEs’ freedom for managing research funds is seen as crucial. They usually have faster and more flexible recruitment processes”. O També esmenta la seva habilitat per captar talent. I curiosament destaca “strict financial rules, such as those that prohibit carrying funds over from year to year, may lead to inefficient use of the available resources” .

Sobre el context on es troben, diu “The activities of CoEs can spill over and create positive externalities” i sobre els recursos que mobilitzen l’informe esmenta que “CoEs can raise additional funds to extend their research activities. Important sources of external funding include competitive project funding and private investment”.

Curiosament, l’estudi no inclou ni Catalunya, ni a CERCA, ni tampoc a centres espanyols. Per què, us podeu preguntar?

Doncs a la pàgina 43 de l’informe es pot llegir que el qüestionari  es va distribuir per part de la OECD als “experts” dels diferents països d’aquesta organització, i només es van rebre 20 respostes entre les quals no hi havia la de l’estat espanyol!!! Però sí la d’Alemanya i a més la de 6 Länder alemanys!

Alguna cosa no està funcionant bé en l’estat que ens “empara”.