Oasi científic?

Recentment des del Grup de Bibliometria i Avaluació de la Ciència (BAC), recolzat per CERCA i la FCRI, s’ha elaborat un estudi bibliomètric sobre l’activitat científica en base a publicacions a Catalunya entre 1995 i 2009.

En aquests 15 anys de gran intensitat científica al nostre país, entre d’altres coses Catalunya ha superat l’1% de la producció científica mundial, publicant més de 12.000 articles anuals els darrers anys. Aquesta producció fa que Catalunya superi per primera vegada a la seva història a països com Finlàndia o Dinamarca, i en termes relatius de num. de publicacions per personal dedicat a l’R+D, Catalunya supera també a Holanda, França, Alemanya, i també a Espanya.

Tots sabem però que la quantitat no fa la cosa, i que cal rascar en aspectes de qualitat i excel·lència per fer mesures fines. Doncs en aquest aspecte, la trajectòria de Catalunya és molt bona. Catalunya es desmarca de la resta de l’estat espanyol i mostra xifres sorprenents. Per exemple, en aquests 15 anys s’han publicat més de 1.600 articles dins l’1% d’articles més citats del món. I també quasi 250 articles dins l’1‰ d’articles més citats del món. I la bona notícia és també que són els centres de recerca a Catalunya qui més producció mostren d’aquests articles tan especialment citats.

Si extrapoléssim aquestes dades a 10 anys vista el resultat ens permet somiar com a país intens en coneixement, oasi científic al Sud d’Europa. Ara convé que cadascú de nosaltres, tothom des de la seva responsabilitat, contribueixi a afinar la maquinària d’aquest rellotge i a fer possible el somni.

L’Estudi esmentat es farà públic properament amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. Si utilitzeu alguna de les dades anteriors cal que citeu l’estudi com:

NCR Catalunya 1995-2009. Evolució de la producció científica de Catalunya en els últims quinze anys.
Raül Isaac Méndez-Vásquez1, Eduard Suñén-Pinyol1, i Lluís Rovira2
1Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca. Research Group on bibliometrics (BAC)
2Institució CERCA. Centres de Recerca de Catalunya. Barcelona, 2012.

Benvingut “Mr. Severo Ochoa”


Dimecres 11 de juliol de 2012 es publicava al BOE la segona convocatòria de Severo Ochoa (SeO) adreçada a centres i unitats de recerca d’excel·lència.

Enguany la nova SeO presenta algunes innovacions com la fusió de les dues fases anteriors en una de sola, que aplega memòria de la trajectòria científica i projecte de futur.

Però hi ha alguns punts que criden l’atenció especialment des de la meva perspectiva. Per exemple la transferència de coneixement és absent a SeO. El concepte modern de recerca que inclou al final la transferència no encaixa amb la recerca d’excel·lència dels centres que dissenya l’Estat. No deixa de ser curiós, quan les principals institucions mundials de recerca són sovint  alhora líders en transferència de coneixement! També crida l’atenció que en base al pressupost es pot deduir que la convocatòria SeO només finançarà a 5 institucions. Això sembla insuficient per a un estat que voldria ser present al panorama internacional de la ciència, especialment quan la finalitat de la convocatòria és enfortir les capacitats estratègiques de la recerca fonamental a centres de recerca.

Comentar també que SeO demana als centres candidats les avaluacions que han sofert recentment. Afegir en aquest punt que les avaluacions CERCA prenen i prendran especial rellevància en aquest context sobretot en la propera edició.

Alguns centres CERCA com ICFO, IRB Barcelona, CREI ( a través de la BGSE) ja van obtenir el SeO l’any passat. Enguany molts altres centres han seguit una progressió científica creixent i estan preparats per fer bones propostes guanyadores. Segur que pel 6 d’agost 2012, termini de SeO, les propostes seran damunt la taula. Si el mateix esforç que s’està fent des dels centres CERCA és també present a la banda de l’avaluació del SeO el resultat de la convocatòria pot ser molt interessant. Benvingut, doncs, “Mr. Severo Ochoa”.

The importance of being “CERCA”

Em permeto fer un remake d’un títol d’Oscar Wilde per introduir les idees d’avui. El model català de centres de recerca, CERCA, porta aproximadament 10 anys de funcionament. En aquest temps la funció principal ha estat començar a córrer, i en alguns casos veritablement això s’ha fet molt bé.

Queda pendent de teixir tot el conjunt d’enllaços febles que fan que la suma de diversos centres constitueixi la comunitat CERCA. En un any, però, s’han assolit algunes fites. Al setembre de 2011 la Institució CERCA va llançar la convocatòria de transferència de coneixement anomenada PROVA’T. Allà es va definir per primer cop l’univers de centres CERCA amb una llista tancada annexa a la convocatòria. Uns mesos després, la llei de mesures fiscals i financeres 2011, dedicava alguns articles a definir el sistema de centres CERCA amb coses tant rellevants com l’avaluació associada als centres d’excel·lència. Era el primer cop que una llei entrava a parlar dels centres de recerca catalans i del seu model.

Però resta encara molt recorregut. El model s’ha d’anar autoregulant i optimitzant els recursos que el fan funcionar. Una primera idea a considerar és que no tots els centres CERCA —més de 40— són iguals. Ni per temàtica. Ni per direcció. Ni per moltes altres coses.

Un segon concepte és el sentiment de pertinença al col·lectiu CERCA. No tots els centres ho entenen igual. N’hi ha que ni en els convenis que signen diuen que són un centre CERCA. Però si no ho fossin, no rebrien els fons públics que obtenen per poder treballar.

Tot plegat és un procés amb algunes estacions on cal anar se aturant. Una d’elles és el debat sobre que ha de ser comú i compartit i que ha de ser únicament potestat del centre. Cap llei, cap text, defineix encara moltes d’aquestes coses.

Tampoc cal copiar res necessàriament. Potser el model català pot tenir identitat pròpia. Caldrà estar pendent de les aturades a les properes estacions i veure realment si ser CERCA és prou atractiu i important. Tot sembla indicar que sí. En parlarem properament.

 

L’avaluació(?) de les revistes científiques en catalanística

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de participar en una jornada a la Universitat d’Alacant presentant algunes dades sobre problemàtiques associades a la valoració de les revistes científiques de catalanística.

La catalanística aplega les disciplines d’història, llengua i literatura catalanes. Hom pot trobar les revistes científiques catalanes (365) amb els seus articles “full text” a Racó (amb 4,5 milions de consultes el 2011), i entre elles també les de catalanística, que són menys d’un centenar.

Concretament a CARHUS+ 2010 es classifiquen 52 revistes de catalanística en funció de la seva visibilitat i format, principalment. D’aquestes, 17 constitueixen les de primer nivell (A). Això permet als investigadors d’aquestes àrees tenir referents en revistes on publicar alguns dels seus millors treballs, ja que les millors revistes de catalanística es troben als Països Catalans, tret de comptades excepcions.

Curiosament, CIRC (una classificació de revistes promoguda per la Univ. de Granada, el CSIC, la Univ. de Navarra, y la Univ. Carlos III) no atorga a cap revista de catalanística el valor A de la seva classificació. En paral·lel, ERIH (una classificació de revistes europea promoguda per la European Science Foundation) ho fa només a dues revistes, Faventia i Estudis. Revista de Història Moderna.

Des d’un altre vessant, les agències d’avaluació a Catalunya (AGAUR i AQU), informen als seus avaluadors de l’existència de CARHUS+ i, per tant, del valor de les revistes de catalanística. Les agències estatals, ANECA i CNEAI valoren les revistes científiques en base a ERIH, als llistats de Thomson Reuters (Web of Knowledge), INRECS, etc. però no utilitzen CARHUS+.

La situació descrita provoca situacions grotesques com considerar que cap investigador de catalanística pugui sortir ben parat d’una avaluació a les agències estatals si se li mesuren especialment les seves contribucions a revistes. Òbviament, això és una situació que requereix mesures correctores.  De la mateixa manera que s’exigeix als investigadors que innovin en la seva recerca també caldria evolucionar els sistemes de classificació i d’avaluació perquè puguin detectar la realitat de la recerca en les diferents disciplines.

La simple aplicació de sistemes d’avaluació estàndard iguals per a totes les àrees pot portar a injustícies notables que caldria sobrepassar.

 

L’avaluació de la carrera investigadora

Un dels aspectes estratègics de les institucions de recerca, i en concret dels centres CERCA, és l’avaluació dels seus recursos humans adreçats a la recerca. Aquest factor és determinant per a l’assoliment de fites científiques d’alt nivell.

En aquest sentit, el 21 de juliol de 2011, la Comissió Europea va publicar el document “Towards a European framework for research careers”. En aquest document es fa una proposta de carrera investigadora basada en quatre nivells, des del First stage researcher , que correspon als estudiants predoctorals fins al Leading researcher. Una aportació important del document és que descriu, sui generis, les competències necessàries de cada un dels quatre nivells d’investigadors.

Des de la Institució CERCA, i amb el suport de l’AGAUR, s’ha treballat una proposta de punts a tenir en compte en l’avaluació de la carrera investigadora. Aquesta proposta serà discutida properament amb els directors dels centres de recerca, així com amb algun responsable de departament universitari, per tal de remarcar quins aspectes s’han de considerar preferentment. Entre aquests hi ha proposar a partir de quin nivell acadèmic es considera un investigador (predoctorals?); quants anys de referència s’associen a cada nivell o fase; quins criteris s’utilitzen en l’avaluació d’investigadors; quina documentació cal presentar; la carrera, ha de ser continua o discontinua dins una mateixa institució; o bé, si són justificables períodes d’inactivitat durant la carrera investigadora.

És també interessant traçar equivalències entre investigadors ICREA, ERC Advanced Grantees, ERC Starting Grantees, i els diferents nivells de la carrera investigadora que tenen els centres CERCA. Segur que en surten conclusions/recomanacions interessants.

Esperem doncs que el debat sigui productiu i ens permeti, si escau, millorar la situació present.