Segona trobada de la secció KTT de CERCA

Avui (10 de setembre) hem reunit novament la secció de KTT dels centres CERCA. Amb una densa ordre del dia s’han presentat i discutit temes diversos, com els productes de Thomson Reuters de suport a la Innovació (Cortellis, Thomson Innovation, …), l’actualització de les tecnologies CERCA (Catalan Technology), la presentació del que serà el programa “Indústria del Coneixement”, propostes de formació en KTT per a centres, un resum dels resultats de l’avaluació CERCA pel que fa a KTT, una estructura comuna de KTT per a centres CERCA (GINJOL), i els premis PIONER.

La reunió ha acabat amb una xerrada en format obert del professor Ilan Chet, secretari general adjunt per Universitats i Recerca de la Unió per la Mediterrània. Crec que ens ha refermat l’opinió que en KTT a Catalunya tenim molt potencial però hem de pedalar i començar a fer coses que estiguin al nostre abast i en la bona direcció.

M’agradaria destacar el bon ambient de la reunió, i les discussions que hem tingut que crec que contribueixen a organitzar-nos millor per a un tema tant important com aquest per a Catalunya. Ens queda la sensació que fent algunes accions col·laboratives podem augmentar significativament el nivell de la nostra KTT i iniciar els ingressos per royalties, llicències, etc.

El Prof. Ilan Chet en un moment de la conferència.

El Prof. Ilan Chet en un moment de la conferència.

Indicadors d’excel·lència als centres CERCA

Avui ha tingut lloc la CERCA Conference 2014. Un acte de reconeixement i visualització dels centres de recerca de Catalunya. Hi ha moltes coses a destacar del que s’ha comentat aquest matí. Però n’he seleccionat una. Per a l’ocasió hem preparat una taula on hi apareixen tots els centres CERCA, de manera anònima, amb 15 indicadors d’excel·lència en recerca i innovació. Els indicadors són:

Reconeixement SeO;  ERC Projects;  ERC Synergy;  ERC PoC;  ICREA;  HRS4R;  FET Flagships;  KIC;  Papers Nature / Science; Coordinació 7PM; PROVA’T PoC;  Spin-offs;  Patents;  Endowment;  Cofund (Marie Curie).

D’aquesta taula se’n pot destacar alguna conclusió. Allò que ens semblava tant difícil fa uns anys, publicar a grans revistes com NATURE o SCIENCE ja ho fan actualment un 70% dels centres CERCA. Un 65% tenen ICREAs. I Un 63% han coordinat projectes del 7è PM. Pel que fa a innovació, un 61% fa patents i un 50% ha fet alguna spin-off.

També, un 41% tenen investigadors amb projectes ERC (5 d’ells amb PoC i 2 amb un projecte SYNERGY).

Ja dins les proporcions més baixes, un 15% de centres tenen la distinció Severo Ochoa. I ja amb baixa freqüència, algun centre CERCA participa als FET Flagships, als KIC, i només 1 centre té ara per ara l’etiqueta HRS4R d’excel·lència de recursos humans en recerca… tot i que estem fent un esforç per ampliar això dins aquest mateix any 2014.

En definitiva, un sistema de centres de recerca modern, competitiu, amb personal motivat i lluitant per una colla de reptes per estar a la primera divisió internacional. Atenció, però, que és un sistema heterogeni que té les seves puntes de qualitat però també els seus punts febles. Dos dels centres CERCA no acompleixen encara cap d’aquests 15 paràmetres. Aquí caldrà treballar fort. Però a la banda alta, 1/3 dels centres són forts i amb garanties que ens donaran moltes alegries en els propers anys.

Qui ens representa a l’OECD?

L’OECD acaba de publicar un estudi titulat “Promoting Research Excellence: New approaches to Funding”

Una bona part de l’estudi està dedicat als centres d’excel·lència (CoE) als països de l’OECD.

L’estudi arriba a conclusions que ens són familiars a CERCA, com “CoEs’ freedom for managing research funds is seen as crucial. They usually have faster and more flexible recruitment processes”. O També esmenta la seva habilitat per captar talent. I curiosament destaca “strict financial rules, such as those that prohibit carrying funds over from year to year, may lead to inefficient use of the available resources” .

Sobre el context on es troben, diu “The activities of CoEs can spill over and create positive externalities” i sobre els recursos que mobilitzen l’informe esmenta que “CoEs can raise additional funds to extend their research activities. Important sources of external funding include competitive project funding and private investment”.

Curiosament, l’estudi no inclou ni Catalunya, ni a CERCA, ni tampoc a centres espanyols. Per què, us podeu preguntar?

Doncs a la pàgina 43 de l’informe es pot llegir que el qüestionari  es va distribuir per part de la OECD als “experts” dels diferents països d’aquesta organització, i només es van rebre 20 respostes entre les quals no hi havia la de l’estat espanyol!!! Però sí la d’Alemanya i a més la de 6 Länder alemanys!

Alguna cosa no està funcionant bé en l’estat que ens “empara”.

CERCA crea la Secció de KTT

Dimecres va tenir lloc la reunió fundacional dels centres CERCA. Hi van assistir representants de l’IDIBELL, CRM, CTFC, IRB Lleida, CRG, CED, CREAF, IRB, IMIM, CIMNE, IDIBAPS, VHIR, CREAL, ICIQ, ICN2, CRAG, CRESA, CVC, CMRB i CTTC. La transferència de tecnologia i coneixement és una realitat per alguns centres i un repte encara per a molts altres. Per tant poder posar en comú alguns temes principals aporta valor afegit a la dinàmica ja iniciada.

Es van prendre acords per actualitzar el document de Catalan Technology (deal flow o cartera tecnològica de CERCA), per organitzar una trobada amb alguns inversors de Venture Capital (VC), iniciar un cicle de xerrades de KTT començant pel Prof. Ilan Khet de la Unió per a la Mediterrània, per fer formació conjunta en emprenedoria i transferència, interlocutar activament amb ACCIO i altres institucions de KTT, entre d’altres.

És important destacar que aquesta iniciativa és resultat de les conclusions assolides pels centres CERCA que van participar al viatge institucional que es va fer a Israel el novembre de 2013.

La transferència de coneixement i tecnologia a nivell europeu: Projecte FINKT

Divendres passat vaig assistir a la reunió de seguiment del projecte FINKT (Financing Knowledge Transfer in Europe) a la Universitat de Bolonya.

Aquest projecte està finançat principalment pel Banc Europeu d’Inversions. A la reunió hi van assistir experts de l’Imperial College de Londres, de l’ERC, Indiana University, Aalto Centre for Entrepreneurship, Wellcome Trust, GSK, SATT, University College of London, University of Nordland, Max Planck Institute for Innovation and Competition, etc.

Entre els eixos de discussió hi havia, bàsicament, les barreres per a les activitats de KTT en base a un estudi de les oficines de transferència (TTOs) i a un altre, sobre 23.000 patents europees, els vincles entre indústria i acadèmia i les eines de finançament per a la KTT, els fons per patents i els mercats tecnològics.

De la discussió, algunes dades o conclusions destacades:

  1. Els contractes amb empreses són la font principal d’ingrés de KTT de les universitats europees.
  2. Els fons per patents (Patent Funds) són encara un instrument molt desconegut. Aviat se’n publicarà una llista a nivell europeu.
  3. “Interviews with TTO managers highlight the importance of proof-of-concept funding to foster technology transfer”.
  4. Importància de formar recursos humans qualificats per a treballar a TTOs i amb els inversors tecnològics.
  5. Espanya és el “farolillo rojo” de la KTT europea. Veieu la taula de patents i spin-offs a sota.
  6. Cal redissenyar les TTOs i la formació per donar suport a les start-ups dels estudiants/doctorands emprenedors.
  7. Alta correspondència entre excel·lència de la recerca i efectivitat de la KTT (condició necessària però no suficient).
  8. Wellcome Trust és una font de finançament a considerar per a idees originals que requereixen finançament per a la comercialització.

En aquest enllaç hi ha disponibles les diferents presentacions que es van poder discutir.