El caràcter estratègic dels Centres CERCA per a un país com Catalunya

COVID-19 recercaDes de fa un mes aproximadament ens ha canviat la vida a tots. Pel que fa als centres CERCA, des de la Institució CERCA vam recomanar-los passar a un règim de teletreball, tret d’allò que es considerés essencial. Pocs dies més tard, vam haver d’enviar avís de tancament de tots els centres pel confinament de la població, tot i fer un esforç per mantenir vius els centres en allò essencial: projectes de salut imprescindibles, manteniment d’animals i plantes, línies cel·lulars i altres activitats on el seu estroncament podria produir danys irreparables.

En aquests dies, el comportament dels centres CERCA i la seva actitud ha estat exemplar. No només han aplicat les mesures sinó que també han respost generosament a les crides per donar material de protecció, aparells respiradors i d’altres.

A més, alguns d’ells s’han organitzat per a fer detecció massiva del virus amb les capacitats de PCR, com per exemple el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) per una banda i l’Institut d’Investigació Biomèdica vinculat a l’Hospital Josep Trueta (IDIBGI) amb l’empresa Hipra a Girona.

Els centres CERCA també han preparat i estan preparant diversos projectes de recerca contra el COVID-19; a les convocatòries del Programa H2020 a Europa, i a la convocatòria del Instituto de Salut Carlos III (ISCIII) on, a dia d’avui, n’han presentat 53. Els centres CERCA que han preparat aquests projectes són:

• Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG)
• Centre de Regulació Genòmica (CRG)
• Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)
• Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)
• Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)
• Institut de Física d’Altes Energies (IFAE)
• Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida)
• Institut de Recerca de la Vall d’Hebron (VHIR)
• Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IR Sant Pau)
• Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)
• Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)
• Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGi)
• Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron (VHIO)
• Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM)

Els diferents centres han fet un esforç per preparar projectes interdisciplinaris i ben aviat sortiran a la llum alguns projectes realment originals i de gran impacte en àrees tan llunyanes (o properes) com la demografia, la telefonia mòbil i la modelització matemàtica, entre d’altres.

Així mateix, també han participat activament a la crida de projectes que ha fet el Departament de Salut.

Per tant, estem en un sistema molt dinàmic que està reaccionant davant la crisi sanitària. Això posa de manifest el caràcter molt estratègic d’aquests centres de recerca. Cal recordar que la recerca és una activitat a llarg termini, i encara que es puguin fer reaccions intenses i a curt termini, això passa només perquè molt temps abans s’ha anat construint i acumulant coneixement. D’altra manera seríem totalment dependents de la recerca d’altri.

Bé, cal recordar això perquè espero que aviat tindrem el post-confinament i post-crisi sanitària, i caldrà ajudar a que aquests centres segueixin treballant.

Catalunya / CERCA: progressió internacional ascendent

Vull fer pública una dada inèdita que és el percentatge que representa la producció científica de Catalunya l’any 2010 respecte a d’altres territoris. Respecte al món (1,04%) i respecte a la UE 25 (2,92%), en ambdós casos Catalunya segueix una trajectòria ascendent malgrat les restriccions d’entorn a les que està sotmesa la recerca del país. L’any 2010 a Catalunya es van publicar 13.287 articles científics. En 10 anys la producció científica de Catalunya s’ha gairebé triplicat. Això és només explicable pel canvi de model pel que va optar Catalunya amb la implantació d’ICREA, la creació dels centres CERCA, i la professionalització de les agències de gestió i avaluació de la recerca, principalment l’AGAUR. Les dades han estat calculades pel grup BAC, Eduard Suñén, Raül Méndez i Lluís Rovira (CERCA-FCRI), en base a les dades de NSI (National Science Indicators) i NCR (National Citation Report for Spain) de Thomson Reuters.

Aquesta bona notícia ve amanida amb la recent publicació d’un rànquing d’institucions de recerca (Excellence Mapping) basat en els Highly Cited Papers (entre els 10% més citats) que publica cada institució, per disciplina. Aquest rànquing ha estat elaborat per  Lutz Bornmann, investigador en Ciències Socials de la Max Planck Society, i comprèn aquelles institucions que entre 2005 i 2009 han publicat més de 500 papers indexats per SCOPUS i citats fins a 2011. L’aplicació d’aquest rànquing als centres CERCA és complexa ja que en el període 2005-2009 molts centres CERCA a Catalunya encara estaven en període de creació/consolidació per tant, difícilment podien arribar al mínim de papers requerit. I al mateix temps, la complexitat en la governança institucional associada a alguns CERCA fa que la signatura bibliogràfica no estigués encara estandarditzada en el període de referència. Tot i així, hom pot trobar a alguns CERCA com són ICFO, IFAE, IRTA, Agrotecnio, IMIM, VHIR, IDIBAPS, IDIBELL, IGTP entre els que hi apareixen. Concretament, ICFO lidera a nivell mundial en aquest rànquing les institucions de l’àmbit de física i astronomia, la qual cosa representa una gran fita per a la recerca catalana.

No hi ha dubte que si aquest rànquing es calculés per a una finestra temporal més recent no només apareixerien més centres CERCA sinó que el seu impacte seria molt major segons les dades preliminars de què disposem que apunten en aquesta direcció.

Per tant, Catalunya es posiciona millor a nivell internacional, augmenta la visibilitat de les seves institucions, i entra a la lliga dels millors en algunes àrees. Ara ens cal no deixar-nos d’imaginar noves fites i nous reptes per a la propera dècada, tot i essent conscients de les importants restriccions que afecten la base científica del país.

Les responsabilitats del Mecenatge

Avui em permeto escriure sobre el Mecenatge als centres CERCA, i ho escric en majúscules pel gran respecte que tinc per aquestes iniciatives d’institucions o persones vers l’avenç de la ciència. Les activitats de Mecenatge contribueixen a fer possibles fites que, a vegades, no són possibles únicament des d’una perspectiva únicament de finançament públic.

Les accions de Mecenatge a Catalunya, i concretament als centres CERCA, no són aïllades ni estranyes, tot i que són molt heterogènies entre elles. Comprenen, des de les donacions de capital per parts d’entitats altament capitalitzades, passant per empreses de sectors molt concret, empreses d’una determinada zona geogràfica (les empreses lleidatanes que fan aportacions a l’IRB Lleida), microdonacions de particulars a projectes concrets via pàgina web (el cas del VHIR), microdonacions estructurades entorn d’una iniciativa com pot ser la Marató de TV3 que, posteriorment, de manera competitiva, convoca projectes, etc.

I entre els donants, destacar el Premi Nacional al Mecenatge Científic 2011, Sr. Pere Mir de la Fundació CELLEX, així com altres com són FERO, la Fundació Esther Koplowitz, la Fundació Josep Carreras, la Fundació La Caixa, la Fundació de Catalunya Caixa, Laboratoris Esteve, Henkel, Alstom, i altres, no menys importants, a qui demano disculpes si no els cito explícitament a tots.

Però jo volia tractar les diferents responsabilitats, totes elles importants i ineludibles, dels diferents actors implicats al Mecenatge.

D’una banda, les administracions i l’estament polític, que té el deure de facilitar que els diners del Mecenatge s’allarguin al màxim, és a dir, que reverteixin fiscalment en positiu cap a les entitats que fan aquest Mecenatge. Per això, cal conduir iniciatives legislatives innovadores i implementar-les eficaçment.

Per una altra banda, els investigadors i institucions de recerca han de ser capaços de pensar propostes adequades a les motivacions del Mecenes. Projectes o accions de gran interès i rellevància que, amb un alt contingut científic, siguin prou úniques i singulars com perquè el Mecenes les trobi atractives.

I, finalment, la responsabilitat dels Mecenes de retornar alguns beneficis a l’ecosistema social que ha ajudat a generar-los, molt important en aquests temps que corren on els pressupostos públics reben ajustaments i retallades i la iniciativa privada engresca la dinàmica científica.

El relleu, o millor dit, la complementarietat entre l’administració, el mecenatge i el sector productiu pot contribuir a atenuar les mancances del nostre sistema i seguir portant-nos a diversificar i enfortir l’economia basada en el coneixement que volem construir a Catalunya.